Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Mare de Déu de la Quar
Aspecte de l'ermita de la Mare de Déu de la Quar
© CIC-Moià
Ermita
Ermita del municipi de la Quar (Berguedà).
El santuari de la Quar es troba encinglerat a 1069 m, al sector nord-oriental del terme, dalt d’una mola rocosa, en un pla envoltat per un cingle vertical que ateny més de 100 m L’edifici primitiu fou reedificat en època baixromànica resta només algun vestigi d’aquesta construcció i ampliat amb un campanar al segle XVI hom capgirà també l’entrada, de sol ponent a sol ixent Al segle XVIII fou ampliat de nou amb capelles i molt transformat encara el 1840, en què hom construí un cambril nou, tres capelles laterals i repintà tot l’interior Al costat de l’església hi ha la casa rectoral i dels…
Santa Maria d’Avià
Església de Santa Maria d’Avià
© Fototeca.cat
Església
Església i antiga parròquia del poble d’Avià (Berguedà), al SE del poble.
L’edifici L’edifici, erigit en un paratge planer voltat de rouredes i pinedes, és un notable exemplar romànic, refet al segle XII i restaurat en 1970-73 El temple consta d’una sola nau capçada per un absis semicircular d’alçada i amplada gairebé similars a les de la nau Cobreix la nau una volta de canó de mig punt reforçada per dos arcs torals, i l’interior queda illuminat per quatre finestres, una oberta a l’absis, dues al mur sud i una a l’oest Totes quatre finestres, de doble esqueixada, presenten la mateixa estructura dos arcs de mig punt —l’extern…
Madrona
Aspecte de les restes de Sant Pere de Madrona, a Pinell de Solsonès
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pinell de Solsonès, a l’esquerra del riu de Madrona, que es forma per barrancs que davallen de l’altiplà de Pinell (dins el terme de Castellar de la Ribera) i aflueix al Segre dins el terme de Bassella (Alt Urgell).
El sector centrat per l’antiga parròquia de Sant Pere de Madrona s’estén al NW del terme, travessat pel riu de Madrona que neix prop de Clarà, dins el terme de Castellar de la Ribera, i desguassa al Segre aigua avall de Castellnou de Bassella És cobert per grans boscos de pinassa, pins blancs i alzines i els conreus es localitzen a les clarianes de les masies, molt escampades El nucli central té dues masies habitades eventualment i vers el S, la de Sangrà, habitada L’antiga església parroquial Sant Pere era una bella i àmplia construcció romànica, amb elements llombards, decorada amb pintures…
Capafonts
Vista de Capafonts (Baix Camp)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Situat a les Muntanyes de Prades, al sector N de la comarca, limita amb els municipis de Vilaplana S, la Febró SW, Prades N i NW i, ja a l’Alt Camp, Mont-ral E Els punts més elevats són el Puig Pelat 1075 m, la Pena Roja 1029 m, el Tossal Galliner 1111 m i Picorandan 990, nom que segons Coromines significa ‘bec d’oreneta’ La part SE del terme, que correspon als Motllats, és pedregosa i seca i aproximadament el 40% és ocupada per boscos de pins i alzines El municipi és drenat per la capçalera del riu Brugent, que es forma sota el poble per la unió del barranc del…
Sant Quirze de Pedret
.jpg)
Aspecte exterior de l’església de Sant Quirze de Pedret (Berguedà)
© C.I.C. - Moià
Església
Església preromànica del municipi de Cercs (Berguedà), a l’extrem sud-est del terme, prop del Llobregat.
L’edifici Aquesta església és un dels exemplars més interessants de tota la comarca i un dels més destacats de Catalunya per la seva barreja d’elements preromànics i romànics Consta de tres naus, de les quals la central és més alta i la lateral sud només conserva el tram de llevant La capçalera, situada al sud-est, consisteix en tres absis, el central de planta gairebé quadrada i els dos laterals de planta de ferradura Una volta de canó ultrapassada cobreix l’absis central, i les dues absidioles tenen una volta esfèrica una mica aplanada La nau central té una coberta…
Montbrió del Camp
Montbrió del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació S’estén entre les rieres de Riudecanyes, que el separa de Mont-roig del Camp W, i d’Alforja, que, encara que per dintre el terme de Montbrió, passa molt a prop de la partió amb Vinyols i els Arcs, i Riudoms E El terme limita, a més, amb Riudecanyes NW, Botarell N i Cambrils S L’altitud del terme oscilla entre els 100 i els 160 m per tant, es tracta d’una planura amb molt pocs trencats És travessat, a més, pel barranc de les Esclotes o de Segura i pel Torrent, dit abans d’entrar al municipi, barranc de l’Ànima Blanca L’únic nucli de població i cap de municipi és la vila…
les Borges del Camp
Detall d’un dels carrers de les Borges del Camp (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de les Borges del Camp, de 8,23 km 2 , és voltat pels de Botarell SW, Riudecols puntualment a l’W, Alforja NW, Maspujols NE i Riudoms SE Situat al peu dels contraforts de la Mussara, al S de Rocabruna 541 m, el terme és relativament pla, travessat per diversos barrancs d’escassa entitat, com els de Carrassola i del Xampany, i la riera d’Alforja El municipi comprèn la vila de les Borges del Camp, que n'és el cap, i alguna urbanització, com l’anomenada Aires del Camp El terme queda comunicat per la carretera N-420, de Reus a Falset, que passa pel sector sud i de…
la Quar
Vista del nucli de la Quar
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb Osona.
Situació i presentació S’estén al sector esquerre del Llobregat, ja en contacte amb el Lluçanès la riera de Merlès —dita antigament d’Adest—, límit oriental del terme, el separa de Lluçà Limita al N amb els municipis de Vilada i Borredà, que l’abraça a més per l’E, per on també limita amb Lluçà Lluçanès al s termeneja amb Sagàs i Olvan i a l’W amb Cercs La major part de la seva extensió correspon a la capçalera de la vall de la Portella, entre la serra de Picancel, amb el pic de Salga Aguda 1171 m al N i la serra de Campdeparets i el serrat de Sant Isidre 1121 m al S, fins al peu del coll de…
Prades
La Plaça Major de Prades, porxada, amb la característica font renaixentista a primer terme
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de Prades ocupa l’extrem nord de la comarca És limitat per la Febró S, Capafonts SE i E, Mont-ral E, de l’Alt Camp, per Vimbodí NE, Vallclara N, Vilanova de Prades NW i en un punt per Montblanc NE, tots quatre municipis de la Conca de Barberà, i Cornudella de Montsant W i SW, del Priorat Prades és situat al centre de les muntanyes del seu nom Les muntanyes de Prades, que han estat declarades espai d’interès natural, ocupen pràcticament tot el terme, el qual és, doncs, molt esquerp, entre els 900 i els 1000 m d’altitud El massís, que forma part de la Serralada…
Sant Llorenç de Morunys
Vista aèria de Sant Llorenç de Morunys, Solsonès
© C.I.C -Moià
Municipi
Municipi del Solsonès, al centre de la vall de Lord, a la dreta del Cardener, abans de la seva confluència amb l’aigua de Valls, al peu de la serra de Port del Comte.
Situació i presentació El terme és envoltat gairebé totalment pel terme de Guixers, llevat d’un petit tros al N, limítrof amb el de la Coma i la Pedra A més té un enclavament, entre els municipis de Navès i Guixers, que comprèn la Mola de Lord centrada pel santuari del mateix nom i el tossal de Vall-llonga El terme comprèn la vila de Sant Llorenç de Morunys, cap de municipi, i el santuari de Lord El cap municipal ha estat, històricament, la capital de la Vall de Lord, topònim amb el qual es designava antigament…