Resultats de la cerca

El sector més muntanyós és ocupat pels boscs de pins i matollar, mentre que la resta, suaument ondulada, ho és pels conreus de secà, en part abancalats garrofers, oliveres, vinya moscatell i ametllers El regadiu, gràcies a l’aigua de pous, és en expansió, i és dedicat sobretot a tarongers Els pasturatges són relativament importants 720 ha, i la germandat els arrenda als ramats transhumants de Terol al sud del terme hi ha la carrerada que travessa la comarca des d’Albarrasí, anomenada la creu de Llíria Hi ha pedreres de marbre i de “pedres d’aigua”, molt conegudes al s XVIII i avui…

L’agricultura és la base econòmica l’expansió del regadiu ha eliminat els conreus tradicionals de secà trilogia mediterrània gràcies a l’aigua derivada del Túria a través de séquies controlades per una comunitat de regants Els conreus més estesos són el de tarongers, cebes i cereals blat de moro i blat La terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa Hi ha una cooperativa agrícola Hom cria bestiar porcí i també hi ha avicultura La població, que del 1900 al 1930 havia minvat, ha augmentat des d’aleshores, especialment del 1960 al 1965 El poble 1 979 h 2006, benissaners…

Les cases, esglaonades, s’agrupen entorn de l’església parroquial de Sant Martí L’església sembla obra moderna té forma rectangular, amb una sola nau i capelles laterals El campanar quadrat, de torre, és adossat al SE A l’exterior, servint de font, hi ha un sarcòfag decorat amb unes creus de braços iguals inscrites dins cercles, obra molt rústega Per amunt del poble, però molt a prop de les cases, hi ha un antic colomer, de planta rectangular Vora el poble, entremig de les terrasses de conreadís, hi ha el cementiri i un bell campanar romànic, resta de l’antic monestir de Bescaran Un altre…

La geografia Cap de comarca, Llíria Situada a la conca mitjana del Túria, entre les serralades interiors serralada de Portaceli, amb els Rebalsadors, 798 m, al NE, i les Ombries, 881 m, al NW i una de les planes constaneres del País Valencià l’Horta de València pel S i per l’W, els límits amb la Foia de Bunyol i els Serrans marquen el canvi lingüístic al castellà És drenada pel barranc de Carraixet i els seus diversos emissaris aquesta darrera conca és gairebé tota inclosa, en el seu curs alt i mitjà, dins la comarca El Camp comprèn tres unitats bastant diferenciades els pobles castell…

La geografia Cap de comarca, la Seu d’Urgell Anomenada també Urgellet i situada a la conca del Segre, és constituïda per les terres compreses entre el forat de la Seu i la ribera de Bassella bé que, fisiogràficament, s’acabi al grau d’Oliana, sistema de petites valls i riberes formades al llarg i a l’ample d’aquest riu i dels seus afluents A l’aiguabarreig dels dos rius principals, el Segre i la Valira, es troba una plana d’uns 7 km de longitud envoltada d’altes serres a la plana o ribera de la Seu, és situat l’agrupament humà més important, la Seu d’Urgell Aquesta plana, estesa entre la…

Situació i presentació El municipi del Pont de Bar es creà l’any 1970 quan es fusionaren els antics termes d’Aristot 27,7 km 2 i de Toloriu 14,94 km 2 L’any 1970 el nou municipi adoptà el nom oficial d’Aristot i Toloriu, amb cap al Pont de Bar, que ha acabat donant nom al terme El terme es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, al límit amb la Cerdanya A llevant confronta amb els municipis cerdans de Lles de Cerdanya i Montellà i Martinet Al S limita amb Cava, Arsèguel, i amb l’enclavament del Vinyer de Bescaran Anserall, i a ponent ho fa amb Estamariu i Anserall aquest darrer tanca…