Resultats de la cerca
Es mostren 2008 resultats
la Portella
Masia
Antic poble
Masia (mas de la Portella) i antic poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), a l’extrem meridional del terme, al S de Guardiola de Segre.
el Pont de Bar

El Pont de Bar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació El municipi del Pont de Bar es creà l’any 1970 quan es fusionaren els antics termes d’Aristot 27,7 km 2 i de Toloriu 14,94 km 2 L’any 1970 el nou municipi adoptà el nom oficial d’Aristot i Toloriu, amb cap al Pont de Bar, que ha acabat donant nom al terme El terme es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, al límit amb la Cerdanya A llevant confronta amb els municipis cerdans de Lles de Cerdanya i Montellà i Martinet Al S limita amb Cava, Arsèguel, i amb l’enclavament del Vinyer de Bescaran Anserall, i a ponent ho fa amb Estamariu i Anserall aquest darrer tanca…
el Pont d’Arsèguel
Caseria
Hostal
Caseria (hostal i antiga fàbrica de filats de llana) del municipi d’Arsèguel (Alt Urgell), situada vora el Segre, on la carretera d’Arsèguel enllaça amb la carretera de la Seu d’Urgell a Puigcerdà.
El 1860 hi havia la Casa del Pont Al nucli hom pot visitar la Fàbrica de Llanes, una empresa tradicional de caire familiar
Ribera d’Urgellet

Pla de Sant Tirs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Format el 1968 per l’annexió dels antics municipis del Pla de Sant Tirs, Tost, Arfa i la Parròquia d’Hortó El terme tradicional del Pla de Sant Tirs, força petit de 12,16 km 2 , era delimitat a l’W i al NW pel Segre, antiga divisòria amb Noves de Segre i la Parròquia d’Hortó A migdia i a llevant envoltava el terme l’antic municipi de Tost, i al NE confrontava amb Arfa El 1937 adoptà el nom del Pla de Cadí El terme tradicional de Tost, de 51,1 km 2 , d’extensió, era al SW de la Seu d’Urgell, al bell mig de la comarca S’estenia a l’esquerra del Segre i comprenia tota la…
monestir de Pinsent

Sant Vicenç de Pinsent
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir (Sant Vicenç de Pinsent) del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), al SE del terme, sota una balma dominant, per la dreta, la vall del Segre sobre l’hostal de la Quera.
De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze La comunitat degué ésser sempre reduïda La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual…
Pera-rua
Història
Mas deshabitat del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), a l’W del terme, al vessant del Rialb.
Hi ha una petita capella, moderna, dedicada a sant Antoni Fins el 1969 fou de l’antic municipi de Montanissell
la Penella
Hostal
Masia
Antiga masia i hostal del municipi de Peramola (Alt Urgell), vora el Segre, a l’indret de l’actual pantà d’Oliana.
la Parròquia d’Hortó
Poble
Poble (797 m alt.) del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), situat a la dreta del Segre.
L’església parroquial de Sant Andreu és esmentada ja el 839 La senyoria pertangué al capítol de la Seu d’Urgell fins al s XIX els drets que hi posseïen els vescomtes de Castellbò foren reconeguts per una sentència arbitral el 1339 i, en canvi, Roger Bernat III de Castellbò atorgà als habitants del lloc la seva protecció, el lliure trànsit per les terres del vescomtat i l’ús de boscs i pastures Formà municipi independent fins el 1968, en què fou unit, juntament amb el d’Arfa i el de Tost, al del Pla de Sant Tirs La nova entitat rebé el nom oficial de la Ribera d’Urgellet El municipi comprenia…
Pallerols del Cantó

Vista general de la vila de Pallerols del Cantó (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.248 m alt.) del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), situat a l’esquerra del riu de Pallerols, sota la roca Rodona.
L’església parroquial és dedicada a sant Ramon i sant Marc El lloc és esmentat ja el 839 Pertanyia al vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellbò Fou municipi independent fins el 1972 l’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cassovall i de Saulet, la caseria de Canturri, l’antic monestir d'Elins i el terme separat de Castellins
bordes de Paduvern
Borda
Grup de bordes del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a la vall del port Negre, a l’antic terme de Bescaran.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina