Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
les Tres Creus
Serra
Serra dels municipis de la Baronia de Rialb (Noguera) i Coll de Nargó (Alt Urgell).
Sant Serni de Tavèrnoles
Capçalera de l’església abacial de Sant Serni de Tavèrnoles
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada al municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a uns 300 m al N del cap de municipi, a la dreta de la Valira, a tres quilòmetres de la Seu d’Urgell, camí d’Andorra.
El lloc avui és anomenat el Monestir i antigament rebia el nom de Tavèrnoles, segurament perquè hi devia haver uns hostals o hostalets el llatí tabernulas significa això per al servei dels viatgers Sembla que el cenobi era de tradició visigòtica i força antic Probablement hi estudià el bisbe Fèlix d’Urgell 782-99, que hi tenia adeptes, raó per la qual el monestir es veié involucrat en l’heretgia adopcionista Però els orígens són molt confusos, a causa de les falsificacions de documents fetes pels seus monjos per obtenir la immunitat episcopal Existia certament ja al principi del s IX, quan…
Sant Martí
Església
Antiga església del municipi de Cava (Alt Urgell), les restes de la qual es troben al costat del fossar d’Ansovell, abans d’arribar al poble.
D’origen romànic, té la volta esfondrada És un bell edifici del segle XII d’una sola nau capçada per un absis semicircular de la seva mateixa amplada, amb tres finestres de doble biaix A la façana de migdia té una altra finestra del mateix tipus i el portal és emmarcat per tres arquivoltes en gradació La parròquia de Nonsuvelle és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, i el 1037, l’església de Sant Martí de Nansovel apareix documentada en una acta testamentària
coll de Jovells
Depressió (1 800 m) que separa el Cadinell (2 112 m) del Cadí (pic de les Tres Canaletes, 2 618 m), dins el terme de Josa i Tuixén (Alt Urgell).
Hi passa el camí de Josa de Cadí a Cornellana
Santa Maria de Remolins
Església
Antiga església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al SE de Valldarques.
Romànica, del començament del segle XII, és en ruïnes Era capçada a llevant per tres absis formant creuer a ponent s’alça encara un bonic campanar de torre amb una finestra geminada a cada cara
Montan

Vista aèria de Montan de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 136 m alt.) del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), dins l’antic terme de Tost.
És situat als vessants meridionals de Purredon, sobre el congost de Tresponts És format per tres nuclis Espalaguer, el més densament poblat, Espalagueró i les Cases L’església de Santa Coloma era sufragània de Sant Martí de Tost
Sant Maximí

Vista exterior de l’esglèsia de Sant Maximí de Sallent des de migjorn
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al NW de Sallent d’Organyà.
És el monument arquitectònic més remarcable de la vall de Sallent, romànic, amb tres absis semicirculars formant creuer Llisos, són construïts amb petit aparell acuradament tallat Al cantó nord-occidental de l’edifici hi ha les restes del campanar, de planta quadrada És documentada ja el 1036 sota l’advocació de sant Andreu
Sorribes de la Vansa

Vista general del poble Sorribes de la Vansa (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de la Vansa i Fórnols
(Alt Urgell), situat a 995 m d’altitud, a la dreta del riu de la Vansa.
Les cases s’ordenen sobre un turó a redós de l’església parroquial de Sant Martí de la Vansa, de tres naus, amb un campanar quadrat, de torre S'hi conserven diverses taules pintades d’un retaule, segurament del segle XVI però de tradició encara goticitzant, procedent de Sant Julià dels Garrics Hom celebra festa major el primer diumenge d’agost
Sant Ponç d’Alinyà
Ermita
Ermita del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), a mig camí de Perles i Alinyà, prop del cim d’un tossal (1 178 m) que domina, per la dreta, el riu de Perles.
Segons Madoz, l’ermita és construïda al lloc on hi hagué un antic castell, homònim La capella, rectangular, ha estat allargada per ponent Hi ha un tapís, potser del segle XVI, on es representa un bisbe i dos màrtirs La tradició hi vol veure, sense gaire fonament, tres ermitans germans que havien viscut a Sant Ponç, a Santa Pelaia i a Santa Fe d’Organyà