Resultats de la cerca
Es mostren 1701 resultats
les Viles
Masia
Important masia del municipi de Rupit i Pruit (Osona), dins l’antic terme de Pruit, als vessants orientals de Collsacabra, prop de l’antiga església sufragània de Sant Llorenç Dosmunts, dita popularment de les Viles
.
És un gran casal, amb moltes ampliacions, documentat des del 1117 Prop dels fonaments de la casa s’han trobat restes romanes
Sant Martí Sescorts
L’església de Sant Martí Sescorts
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Santa Maria de Corcó (Osona), situat a la vall de la riera de Sant Martí (tributària de la de les Gorgues per la dreta), a la carretera de Manlleu a l’Esquirol.
L’església, existent el 934, fou renovada i consagrada el 1068 És un edifici romànic amb creuer i tres absis i un esvelt campanar, força ben conservat té només un portal nou 1561 i la sagristia i afegitons laterals 1771 Es conserva part de l’antiga decoració de pintura mural romànica, amb escenes del pecat original d’Adam, al Museu Episcopal de Vic A mitjan segle XVIII la rectoria es traslladà a l’església de Santa Maria de Vilanova o de les Escales, situada a mitja hora de la parroquial, reconstruïda el 1670 i ampliada el 1909 Des del segle XV formà part de la batllia de Cabrerès tenia 9…
Sant Llorenç de Cerdans
Vista d’un sector de Sant Llorenç de Cerdans
© Fototeca.cat
Priorat
Nom donat al priorat canonical de Sant Llorenç del Munt
, de les Guilleries (Osona), per tenir unida la petita parròquia de Sant Cristòfol de Cerdans, del municipi d’Arbúcies (Selva), on residien els seus darrers priors.
Puigsespedres
Dolmen
Turó
Petita elevació (728 m alt.) del municipi de Santa Maria del Corcó (Osona), al S del poble, prop de la masia d’Arquerons, on hi ha un dolmen o galeria coberta, força malmesa, excavat el 1920.
castell de Corneli
Castell
Antic castell que dominava la vall de Sau, situat probablement al terme de Tavertet (Osona), al límit amb el de Vilanova de Sau, al lloc dit actualment puig de la Força
; és esmentat ja al sX.
Sant Romà de Sau
Sant Romà de Sau visible en períodes de sequera (2008)
Miquel Bohigas Costabella (CC BY-NC-ND 2.0)
Església
Antiga església parroquial que centrava l’antic poble de Sau, al municipi de Vilanova de Sau (Osona), a l’esquerra del Ter, al sector dominat pels cingles de Tavertet, i negada actualment per les aigües del pantà.
coll de Revell
Collada
Depressió entre el massís del Montseny i el de les Guilleries, al límit entre els termes d’Arbúcies (Selva) i Espinelves (Osona), on neix el ramal a Sant Hilari Sacalm de la carretera de Vic a Arbúcies.
Hi ha un hostal
túnel de Bracons
Túnel de Bracons
© FCC Construcción
Túnel viari
Túnel que forma part de l’ Eix Vic-Olot
(C-37), situat sota la collada de Bracons
, i que comunica Osona amb la Garrotxa pels municipis de Sant Pere de Torelló i la Vall d’en Bas.
Amb una longitud de 4,3 quilòmetres, és el túnel més llarg de Catalunya després del de Viella i el del Cadí Fou inaugurat a l’abril del 2009, i entrà en servei al juny del mateix any
castell de Voltregà
Ruïnes del castell de Voltregà
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell termenat, avui totalment en ruïnes, del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), a 906 m alt., en un esperó de la serralada de ponent de la plana de Vic sobre Santa Cecília de Voltregà.
Existia ja el 902 i tingué història activa fins a les guerres remences 1465 Al seu costat s’aixeca l’antiga parròquia de Sant Martí Xic o Sant Martí del Castell Fou de diferents famílies els Voltregà, els Orís i els Cabrera, fins que el 1379 passà a la mitra de Vic, que el posseí, juntament amb la baronia de Sant Hipòlit, fins al s XIX Pertanyien a la seva demarcació els actuals municipis de Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Sant Martí de Sobremunt
els Hostalets de Balenyà
Vista dels Hostalets de Balenyà
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Balenyà, Osona, situat a la plana de Vic, prop de la partió de les aigües del Congost i del Gurri, a la zona de contacte amb els relleus muntanyosos del Moianès.
És situat al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà Es formà, durant els ss XVIII i XIX, a l’indret on hi havia uns hostals, al camí ral de Vic a Barcelona, esmentats ja el 1553 El 1879 hi fou erigida una capella Sant Josep, que és actualment la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, mentre que l’antiga ha esdevingut santuari de Santa Maria de l’Ajuda Dins el terme, a més de 571 h en poblament disseminat, es troben l’antiga parròquia de Santa Maria Savall, l’antiga quadra d’ Aguilar i el raval de l’estació de Balenyà dit de Sant Miquel de Balenyà, en part dins el terme municipal de Seva