Resultats de la cerca
Es mostren 4147 resultats
Paracolls
Antic terme del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), al vessant sud-oriental de la serra de Comiols, prop del Puig de Rialb.
Havia pertangut al monestir de Sant Cristòfol de Salinoves
Palous
Masia
Masia i antic terme del municipi de Camarasa (Noguera), al S del municipi, damunt un tossal, a l’esquerra del barranc de la Vall.
Palmerola
Poble
Poble i antic municipi del Ripollès agregat el 1991 a les Llosses, al límit amb el Berguedà.
El relleu és format per plecs subpirinencs que han afectat les margues i les argiles eocèniques de la Depressió Central Catalana El coll de puig Lluent 1 629 m alt i el serrat de Faig-i-branca 1 515 m s’alcen al sector nord-occidental del terme, al límit amb la Pobla de Lillet el puig Miró 1 306 m, contrafort dels rasos de Tubau, al límit amb el de Sant Jaume de Frontanyà, i, més al sud, el serrat de Molló 1212 m, al límit amb el de Borredà L’economia, estacionària, es basa en l’explotació forestal i en els serveis originats per la carretera de Berga a Ripoll han desaparegut dues indústries…
Pallerols de Rialb
Poble
Poble del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), de poblament disseminat, situat al sector nord-est del terme, als vessants oest de la muntanya de Sant Marc.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve
pic de Pallars
Cim
Cim (1 677 m alt.) de la serra del Montsec de Rúbies, termenal dels municipis de Llimiana (Pallars Jussà) i de Vilanova de Meià (Noguera).
Puigsec
Veïnat
Veïnat del municipi de Vallfogona de Ripollès, al N de la vila, al vessant meridional de la serra de puig Estela.
Puigsac
Caseria
Caseria del municipi de Pardines (Ripollès), al SE del cap municipal.
Puig-rodon
Antic poble
Antic poble i parròquia (Sant Quintí, popularment Quentí) del municipi de Campdevànol (Ripollès), a l’extrem occidental del terme, a 1 122 m alt..
La parròquia fou donada pel comte Bernat II de Besalú al monestir de Ripoll 1096, del qual depengué sempre Resta part de l’església romànica s XII, ampliada posteriorment El 1910 tenia 46 h En depenia com a sufragània Sant Pere d’Auira
el Puigmal
Vista del Puigmal des de Montlluís
© JoMV
Muntanya
La muntanya més alta (2.910 m), juntament amb el Carlit, dels Pirineus Orientals, al límit entre el municipi de Queralbs (Ripollès) i el d’Er (Alta Cerdanya).
Els materials d’aquest Pirineu hercinià són tan metamorfosats gneis, ampelites, llicorelles, que hom destria difícilment els sediments originaris, en general precambrians al vessant cerdà i cambrians o silurians al ripollès Arrasades les arestes del primer plegament, es formaren peneplans entre 2600 i 2000 m alt pla de Salines El paroxisme pirinenc tornà a alçar el massís, fendit lateralment després per les glaceres quaternàries locals, les més orientals del vessant migjornenc, que només al costat cerdà assoliren certa importància La xarxa hidrogràfica actual en la seva erosió regressiva ha…