Resultats de la cerca
Es mostren 1040 resultats
l’Hostal dels Alls
Barri
Barri conurbat amb el de l’Estació al municipi de l’Aldea (Baix Ebre), amb el qual forma el nucli de l’Aldea, cap del municipi, situat a la carretera de Barcelona a València, a 1 km i mig de Paitrossos.
portal de Vallverd
Història
Antic portal de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre), vora el riu on hi havia la imatge de la Mare de Déu de Vallverd, força venerada (al començament del s XVII encara hi havia una confraria de la Mare de Déu de Vallverd).
castell de Sant Jordi d’Alfama
Castell de Sant Jordi d’Alfama, a l’Ametlla de Mar
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), al N del terme, a la costa, vora la cala de Sant Jordi
(oberta al sector N del golf de Sant Jordi
), a l’antic desert d’Alfama
o plana de Sant Jordi
.
En aquest indret, donat el 1201 per Pere I de Catalunya-Aragó al cavaller Joan d’Almenara i al clergue Martí Vidal, a partir del s XIV, fundadors de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hi bastiren un castell i un hospital, seu d’un dels priorats de l’orde, unit al de Montesa des del 1399 De fet, però, l’orde anà abandonant el castell els mateixos priors deixaren de residir-hi i la defensa fou assumida, per la ciutat de Tortosa El 1575, tanmateix, l’orde recuperà el control del castell, el qual fou bombardejat per galeres castellanes el 1650, durant la guerra dels Segadors refet al s XVIII, serví…
Mascar
Antiga caseria
Antiga caseria i actual zona d’estiueig del municipi d’Alfara de Carles (Baix Ebre), situada a la vall de Mascar, capçalera del barranc de la Figuera o de la Cervera, al vessant septentrional del Caro, prop del refugi de la UEC del Caro.
Els antics masos han estat convertits en llocs d’estiueig
port de l’Estany
Llanxa front el port de l’Estany, a l’Ametlla de Mar
© Fototeca.cat
Petit port natural format a la costa del Baix Ebre (l’Ametlla de Mar), entre les cales del Boncapó i de Santes Creus, a la desembocadura del barranc de l’Estany
, que neix a la Muntanya de Tivissa (on té el nom de barranc de Frides
).
A la banda septentrional del port hi ha un petit far i el nucli de les Cases de l’Estany
tossal d’Engrilló
Cim
Cim (1.073 m alt.) dels municipis d’Horta de Sant Joan i Prat de Comte (Terra Alta) i Paüls (Baix Ebre) que separa en dos el Montsagre, contrafort septentrional dels ports de Tortosa o de Beseit: el Montsagre de Paüls, al NE, i el Montsagre d’Horta, al SW.
el Barri de l’Estació
Nucli
Nucli del municipi de l’Aldea (Baix Ebre), sorgit a l’entroncament de les carreteres de Barcelona a València amb la de Barcelona a Tortosa des de Barcelona, al voltant de l’Hostal Nou i de l’estació de l’Aldea del ferrocarril de Barcelona a València; junt amb el barri de l'Hostal dels Alls forma el poble de l’Aldea.
Montsagre
Muntanya
Contrafort septentrional dels ports de Tortosa o de Beseit, al límit dels municipis d’Horta de Sant Joan, Prat de Comte (Terra Alta) i Paüls (Baix Ebre), format pel Montsagre de Paüls (1.044 m alt. a la mola Grossa), al NE, i el Montsagre d’Horta (970 m alt.), al SW, a banda i banda del tossal d’en Grilló o Engrilló (1.073 m alt.).
la Noguera
Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Balaguer Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre sectors el Montsec, el Segre Mitjà, la Noguera estricta i el pla d’Urgell Els vessants meridionals del Montsec d’Ares sector central del Montsec i del Montsec de Rúbies sector llevantí, als Prepirineus, ocupen el nord de la comarca, prolongada al NE per les serres de Comiols i de la Conca Al seu peu, la vall d’Àger i la conca de Meià componen una típica zona ramadera i agrícola de secà, tancada al S per les serres de Montclús i de Sant Mamet Més al S encara, els eixos anticlinals serres de Sant Miquel, Mont-…
Balaguer
Vista aèria del nucli antic de la ciutat de Balaguer, a la riba dreta del Segre. Dalt del turó, l’església parroquial i antiga col·legiata de Santa Maria
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Noguera, situat al peu dels darrers plecs subpirinencs.
Situació i presentació Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l’actualitat ho és de la comarca de la Noguera El municipi de Balaguer, a banda i banda del Segre, té una extensió de 57,32 km 2 confronta amb el municipi de Menàrguens SW i, a ponent del Mormur 329 m i de la partida de la Fuliola, amb el de Castelló de Farfanya W A tramuntana la divisòria, per la Garriga, separa el terme de l’enclavament de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer A llevant llinda amb la Sentiu de Sió i amb Vallfogona de Balaguer i al SE amb Térmens L’enclavament de Flix, a llevant del territori principal del…