Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
les Franqueses del Llobregat
Història
Nom donat antigament als llocs de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i de les Corts de Sarrià, els habitants dels quals, tot i pertànyer al territori de Barcelona fins al decret de Nova Planta, foren lliures de tota mena de lleudes reials, mesuratge o dret dels cops i d’altres tributs.
Eren sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme Abans del s XIV pertanyien a les Franqueses del Llobregat Santa Creu d’Olorda, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, Santa Eulàlia de Provençana, Sants i Sant Boi de Llobregat, però aquests llocs foren alienats per la corona
Salgar
Santuari
Convent
Santuari i antic convent carmelità de la parròquia de Montsonís, del municipi de Foradada (Noguera), en una gran balma oberta a l’estret de Salgar, congost pel qual corre el Segre entre les muntanyes de Montsonís i d’Antona (Artesa de Segre).
Esmentat el 1192, vers el 1263 s’hi havia erigit un petit hospital sota l’advocació de sant Jordi Confiat als carmelitans 1404, hi construïren un convent i ampliaren l’església romànica del segle XII el 1530 bastiren el claustre i el 1608 eixamplaren el convent Els carmelitans foren exclaustrats el 1835 i el lloc fou venut el 1837, però continuà com a santuari Els edificis foren malmesos durant la guerra civil de 1936-39 Posteriorment es restaurà el culte i el 1972 s’inicià una campanya de restauració per part d’un grup d’Artesa de Segre, parròquia a la qual fou cedit modernament…
baronia de Rialb
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els termes de Rialb Sobirà
( el Puig de Rialb
) i de Rialb Jussà
( la Torre de Rialb
), a la Noguera i abans a la vegueria d’Agramunt, que al segle XVI pertanyia als Alentorn, senyors de Seró, de qui, per successius enllaços matrimonials, passà als Rocabertí, senyors de Tagamanent, i als Pinós, senyors de Santa Maria de Barberà, els quals a la primera meitat del segle XVIII la vendrien a Josep Mercader i de Sabater.
Els Mercader després comtes de Bell-lloc la posseïren fins al segle XIX, que es transformà en municipi amb el nom de la Baronia de Rialb, al qual foren agregats Gualter i Bellfort
les Parrelles
Santuari
Convent
Antic convent de trinitaris fundat vers el 1290 al santuari de la Mare de Déu de les Parrelles, al NW de Balaguer (Noguera), sota la protecció del comte Ermengol X de Cabrera.
El 1809 els religiosos passaren a residir dins la ciutat, on subsistiren fins el 1835 L’església i el convent foren demolits i les pedres aprofitades per a la nova casa de la ciutat 1854 i altres edificis
Mercader
© Fototeca.cat
Barri
Antic sector de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), situat a l’E del nucli urbà, entre les línies de ferrocarril de la RENFE i dels Ferrocarrils Catalans, prop del barri de l’ Almeda
.
Li donà nom la torre o palau Mercader, antiga residència dels comtes de Bell-lloc, seu de la fundació Bell-lloc-Pozzali, actualment patrimoni de l’ajuntament de Cornellà El palau i el parc —d’unes 11 ha— foren oberts al públic el 1975
Camarasa i Fontllonga
Jaciment paleontològic
Jaciment fossilífer del Cretaci superior de l’edat del Maastrichtià, situat a Àger (Noguera), els materials sedimentaris del qual són compresos entre els 74 i els 66,5 milions d’anys.
Els estudis de paleomagnetisme i bioestratigrafia confirmen una edat propera al límit entre els períodes cretaci i terciari Les restes mandibulars d’un primitiu hadrosaure fan pensar que els hadrosaures europeus foren poblacions endèmiques i aïllades de les del nord d’Amèrica i Àsia del Cretaci inferior
l’Ametlla de Montsec
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Camarasa (Noguera), a la vall d’Àger, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, al peu del Montsec d’Ares.
L’estació d’Àger del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur es troba vora la Noquera PAllaresa, a uns 2 km del poble dins el seu antic terme Els castells i llocs de l’Ametlla i de Montaspre foren adquirits pel monestir d’Àger el 1333
Sant Bartomeu de la Quadra
Llogaret
Llogaret (156 m alt.) del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), en un coll entre les valls de les rieres de Vallvidrera i de Santa Creu (o riera de Sant Bartomeu), al voltant de l’església parroquial (Sant Bartomeu), esmentada ja al s. XIII, dins el terme del castell d’Olorda.
Al s XIX formà part del municipi de Santa Creu d’Olorda, de la qual parròquia depenia ja al s XVI però el 1916, en dividir-se aquest terme entre Sarrià i Molins de Rei, passà a formar part d’aquest darrer municipi L’antiga església, romànica, i un retaule gòtic del s XV foren destruïts el 1936 i, aquella, refeta després del 1939
Vallverd
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir cistercenc femení ( Santa Maria de Vallverd
), situat a Os de Balaguer (Noguera), dins l’antic terme de Tragó de Noguera.
Sembla que s’originà per l’adopció de la regla cistercenca d’un grup de donades reunides prop de l’antic priorat de Tragó Constituït el 1172, en provingueren les monges que fundaren el monestir de Casbas, al Somontano d’Osca Fins el 1189 hom hi constata una doble comunitat masculina i femenina El 1452 se li afegiren les monges del monestir de les Franqueses, de Balaguer Fou suprimit el 1474, i els seus béns foren incorporats al monestir de Poblet Resten només algunes ruïnes de l’església i el claustre
reserva natural del delta del Llobregat
© Sergi Bosch / CPGEN Delta del Llobregat
Zona humida deltaica situada a la dreta del Llobregat i emmarcada administrativament dins els municipis del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat, tots ells de la comarca del Baix Llobregat.
Comprèn una àrea fortament antropitzada on resten encara alguns estanys d’aigua salabrosa, aiguamolls litorals i maresmes Aquesta àrea és considerada la segona gran zona humida de Catalunya i presenta un gran valor tant per l’important nombre d’espècies d’ocells que hi hivernen i crien, com per la vegetació halòfila i d’aiguamolls L’any 1988 la Generalitat declarà reserves naturals parcials el sector la Ricarda-ca l’Arana 111 ha i el del Remolar-Filipines 177 ha L’any 1994 aquestes reserves i la platja del Prat, l’estany de la Murtra i el dels Reguerons foren declarats zones d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina