Resultats de la cerca
Es mostren 450 resultats
serra de l’Obac
Serra de l’Obac, des de Sant Llorenç del Munt
© Fototeca.cat
Serra
Unitat orogràfica que amb la de Sant Llorenç del Munt
forma una massa de conglomerats eocènics de la Depressió Central Catalana, adossada a la Serralada Prelitoral.
Són separades pel coll d’Estenalles i la riera de les Arenes, que hi neix Consta d’uns quants nuclis poc diferenciats la serra de la Mata 921 m alt, al NE el de Mura 722 m a la coma del Puig, al NW la Pola 930 m al turó de les Tres Creus i Castellsapera 932 m, al centre la serra del Pou de Glaç 944 m, al SE i la serra de les Pedritxes 786 m a la Moleta, al S La carena resta parallela a la riera de les Arenes i separa els municipis de Vacarisses i de Matadepera i, en part, el de Mura Bages Molt minada per l’erosió que ha originat el relleu càrstic, hom hi ha localitzat 75 avencs i coves El…
torre de Noguers
Hostal
Antic hostal i molí d’oli del municipi de Balaguer (Noguera), al límit amb el de Castelló de Farfanya, a la carretera de Tàrrega a Montsó.
turó de Castelltallat
Cim
Cim (1 274 m) de la serralada que separa la vall de Sant Joan de la conca del Ter de les valls de Bianya i de Ridaura que formen part de la conca del fluvià, el qual enllaça amb la serra de Capsacosta pel coll de Collabàs, i amb la de puig Estela, per la collada de Sentigosa.
Gandesola
Antic terme del municipi de Móra d’Ebre, al sector més occidental, al límit amb el Benissanet, on els templers intentaren de fundar una població el 1248.
Hom ha suposat que era al mateix indret del despoblat de Salvaterra
coll d’Orenga
Collada
Coll (984 m), que comunica la conca de Meià amb la vall d’Ariet (i que dóna nom a l’antic llogaret de Colldorenga
), a la Noguera.
canal Imperial d’Aragó
Canal de l’Ebre que pren les aigües al Bocal, prop de Tudela, Navarra, i que, amb un recorregut de 108 km, acaba a Fuentes del Ebro.
El cabal és de 35 m 3 /s i rega 28 000 ha En fou iniciada la construcció el 1530, en temps de Carles V, però no fou acabat i inaugurat fins l’any 1784
baronia d’Abella
Geografia històrica
Baronia que comprenia Abella de la Conca, amb el castell baronial i els llocs de la Torre d’Eroles, Bóixols, la Rua i Sant Romà d’Abella.
La família dels Abella, que en tenia la jurisdicció, intervingué sovint en la política catalana dels segles XIII-XV A mitjan segle XVII fou adquirida per Rafael de Sobirà, governador de la Vall d’Aran el 1817 fou confirmada com a títol del regne
Mancomunitat de Sabadell i Terrassa
Corporació de dret públic, amb categoria d’entitat municipal, formada per associació voluntària d’aquests municipis, aprovada per decret el 1963, constituïda el 1964 i dissolta el 1993.
Els objectius principals són la creació i sosteniment de serveis en general, i d’una manera específica els d’ordenació urbanística dels terrenys situats entre ambdues ciutats, les comunicacions interurbanes, un escorxador, un mercat central i uns frigorífics, una central lletera, un parc de bombers, una casa de salut, un centre d’ensenyament secundari, un servei d’aigua potable i un tractament d’escombraries La zona d’influència, inicialment de 1 229 ha, fou ampliada a 1 650 ha el 1672, per a la creació d’una àrea d’Actuació Urgent ACTUR de l’Institut Nacional d’Urbanització Els serveis…
el Territori de Tarragona
Història
Antic terme rural, amb masos escampats, del Camp de Tarragona, comprès entre els termes de Constantí, Tarragona, Vila-seca i Salou, Riudoms i Reus, en terreny molt pla.
Corresponia a la jurisdicció de l’arquebisbe de Tarragona, el qual hi tenia un batlle Agafava una extensió d’uns 7 km d’E a W, i fins de 4 km, en alguns punts, de N a S Parroquialment, la dependència havia estat repartida entre Constantí, Reus i Vila-seca i Salou En configurar-se els termes municipals actuals, fou incorporat al de Reus Entre les partides de terra que hi corresponien, els Castellets, Quart, la Grassa, Bellisens, les Porpres, Aigüesverds i Blancafort són les de més anomenada
Montclús
Història
Antiga quadra del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera), al N del poble, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, vora el límit amb el d’Àger.
Havia depès d’Oroners El castell de Montclús és esmentat al s XI