Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Rubió d’Agramunt
Castell de Rubió
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic municipi del municipi de Foradada (Noguera), entre la serra del Munt i el terme d’Alòs de Balaguer, a l’esquerra del Segre.
És format per tres nuclis Rubió de Dalt i Rubió del Mig , damunt un contrafort oriental de la serra de Boada, i Rubió de Sòls , 2 km al N, vora el Segre L’església parroquial és dedicada a sant Miquel El castell de Rubió , que domina Rubió de Dalt, és esmentat el 1018
Meià
Un aspecte del casal del castell de Meià o del Puig de Meià
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble i castell dins el terme de Vilanova de Meià
(Noguera), de la qual vila és l’origen.
Les ruïnes són a l’extrem est del puig de Meià 909 m alt, contrafort sud-oriental del Montsec, on hi ha el santuari del Puig de Meià, que domina la vila de Vilanova, on sembla que es traslladà la població després d’haver estat destruïda, probablement durant alguns fets bèllics El castell fou centre de la conca de Meià, funció que després exercí el priorat de Santa Maria de Meià
Guardialta
Muntanya
Muntanya (707 m) que domina pel N la vila d’Os de Balaguer (Noguera).
el Montnegre
El Montnegre
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós que forma part de la Serralada Litoral, entre la Tordera i el coll Sacreu, que el separa del Corredor.
Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats,…
Santa Susanna de Vilamajor
Església de Santa Susanna del Montseny, a Sant Pere de Vilamajor
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), al N del terme, en un coster que domina la riba dreta de la Tordera.
El 1834 formava encara un municipi independent
castell de la Roca
Vista del castell de la Roca del Vallès
Castell
Castell del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), situat al cim d’un turó des d’on domina la vall del riu Mogent.
D’origen medieval, és de planta trapezoidal De la fortificació primerenca han restat molt pocs elements, perquè la major part de les construccions foren fetes o refetes després de l’any 1465 A llevant es conserva una bestorre semicircular i a ponent hi ha la torre de l’homenatge, de planta rectangular, que forma un talús molt inclinat En aquest sector es troba el nucli residencial, amb una gran estança amb finestres coronelles, el mur del qual està coronat per merlets A la muralla de llevant el parament forma una sortida de dues cares que fan un angle que trenca la línia del mur Les sales…
Sant Bernat de Montseny
Església de Sant Bernat del Montseny (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Capella
Capella i hotel del municipi de Montseny (Vallès Oriental), al veïnat de Montseny d’Amunt, al vessant meridional del Matagalls, en un petit replà que domina, per l’esquerra, l’alta vall de la Tordera.
el Puig de Bellver
Santuari
Santuari del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), a l’W de la vila, al cim del puig de Bellver (224 m), que domina les valls de la Tordera i de la riera de Pertegàs.
Els caputxins hi fundaren un convent el 1582, que el 1617 es traslladà vora la vila Fou refet després de les destruccions del 1936
Grialó
Vista parcial de les ruïnes de la nau de l’església de Sant Miquel de Grialó
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell i despoblat del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), al cim de la muntanya de Grialó
(617 m alt.), entre els pobles de Collfred i Colldelrat, que domina pel sud la vall del Segre.
Havia format part de l’antic terme de Tudela de Segre
l’Oliva
Antiga caseria
Antiga caseria i actual mas del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), al S del terme, a 623 m alt., en un altiplà (el pla de l’Oliva) que domina per l’W la confluència del Rialb i el Segre.