Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
coma de Baiau
Coma de la vall Ferrera, al municipi d’Alins (Pallars Sobirà), drenada pel riu de Baiau,
capçalera de la Noguera de Vallferrera i emissari de l’ estany de Baiau
(2 500 m).
Hi ha pastures d’estiu gespa, especialment a la part baixa pla de Baiau Damunt la coma s’alça el pic de Baiau 2 866 m
castell d’Ariet
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell situat a la serra que separa els antics termes de la Vall d’Ariet
i de Santa Maria de Meià, a la Noguera.
Entre aquesta serra i la de Sant Mamet es troba la vall d’Ariet , que baixa del coll d’Orenga i desguassa al riu Boix sota Clua de Meià
canal de Becero
©
Petita vall tributària de la del riu de Lladorre per l’esquerra, a la capçalera de la vall de Cardós, dins el terme municipal de Lladorre (Pallars Sobirà).
És drenada pel riu de Selves, emissari de l' estany de Becero , situat sota el pic de Becero 2 591 m alt La part més baixa és coberta pel bosc de Selves
estret de Mont-rebei
© Xevi Varela
Congost
Congost que obre la Noguera Ribagorçana, aigua avall del poble de Mont-rebei
, a través de les duríssimes calcàries del Montsec.
Se situat entre el Pallars Jussà Sant Esteve de la Sarga i la Noguera Àger, a l’E, i la Baixa Ribagorça Viacamp i Lliterà, a l’W De gran espectacularitat, té 7 km de llargada i uns 500 m de profunditat, amb parets molt dretes El pantà de Canelles ha fet pujar el nivell hídric Intransitable fins el 1924, hom construí un corriol al vessant dret, però no és obert al trànsit rodat
el Montsec
© Arxiu Fototeca.cat
Serra exterior prepirinenca, límit fisiogràfic i històric entre els Pirineus (Pallars Jussà) i la Depressió de l’Ebre (Noguera).
Ocupa uns 45 km de llargada, en forma d’arc E-W, entre el Rialb, afluent del Segre, i el Guard, que ho és de la Noguera Ribagorçana, i uns 10 km d’amplària al sector central el Montsec d’Ares, entre ambdues Nogueres, el qual és flanquejat pel Montsec de Rúbies, a l’E, i pel Montsec d’Estall, a l’W L’altitud màxima és de 1677 m al centre del muntanyam És un anticlinori complex format per calcàries cretàcies redreçades segons l’estil tectònic pirinenc i que es fracciona en dues cingleres amb un desnivell total d’un miler de metres, separades per un replà de margues Al peu de la cinglera baixa,…
Alt Àneu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa i la part baixa de la vall de la Bonaigua.
Situació i presentació L’actual municipi d’Alt Àneu, de 217,76 km 2 , es creà l’any 1970 a partir de la fusió dels termes d’Isil, Son i Sorpe amb el terme de València d’Àneu Limita al N amb el departament francès de l’Arièja, de la regió occitana de Comenge, a l’E amb la Guingueta d’Àneu i Esterri d’Àneu, al S amb Espot i a l’W amb Salardú Vall d’Aran El terme d’Alt Àneu inclou, a més del poble de València d’Àneu, centre històric de la vall i cap administratiu del municipi, els pobles d’Isil, Alós d’Isil, Àrreu, Son, Sorpe, Isavarre i Borén i el nucli de la Bonaigua 16 h el 2005 El terme és…
serra Llarga
Serra
Alineació de la baixa Noguera, inici dels Aspres, que constitueixen la transició a l’alta Noguera.
Al N de la Depressió Central els estrats oligocènics, afectats per les onades del plegament pirinenc que dreçaren les Serres Exteriors meridionals, es tombaren en direcció E-W entre l’Éssera, la Noguera Ribagorçana serra de Tamarit, el riu de Farfanya serra Llarga i enllà del Segre serra de Bellmunt Té uns 15 km de llarg i 360-450 m alt Constitueix un eix anticlinal els gresos i les margues del qual, esventrats per l’erosió, deixen al descobert el seu caràcter de diapir gipsós
barranc de Besan
Barranc
Barranc que baixa dels vessants de la muntanyeta de Besan (2160 m), afluent per la dreta de la Noguera de Vallferrera.
la Força d’Araós
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), proper a Araós, a la part més baixa de la vall Ferrera.
Balestui
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars, al Pallars Sobirà, situat a la part baixa de la vall d’Ancs, entre Sellui i el Comte.
L’església parroquial era dedicada a sant Fruitós, la mateixa advocació del desaparegut monestir de Balestui