Resultats de la cerca
Es mostren 2387 resultats
Sant Llobí
Ermita
Ermita del municipi d’Àger (Noguera), a l’W de la vila, dins la demarcació de Millà.
Sant Just
Llogaret
Llogaret del municipi de Camarasa (Noguera), fins el 1970 del de Fontllonga, dependent de la parròquia de la Régola, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la vall d’Àger.
Sant Julià d’Úixols
Vista de l’ermita de Sant Julià d’Úixols (Castellterçol)
© C.I.C. - Moià
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Castellterçol (Moianès), al S del terme, prop dels límits amb Granera i Gallifa.
L’església de Sant Julià existia ja el 961 al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola
Sant Jordi
Santuari
Santuari del municipi de Camarasa (Noguera), situat al NE de la població, a la serra de Sant Jordi (729 m), contrafort de la serra Carbonera.
El seu tradicional aplec del 23 d’abril, conegut des del 1731, anava seguit d’un dinar que pagava la municipalitat
Sant Cugat de Gavadons
Vista exterior de l’església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina)
© C.I.C. - Moià
Antic poble
Antic poble del municipi de Collsuspina (Moianès), situat dalt la serralada de ponent de la plana de Vic, a 1.008 m alt..
L’església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s’obtingué el 1897 L’església és romànica, mutilada en la part de l’absis i amb capelles del segle XVII formant creuer Ha estat restaurada modernament 1974-76 S'hi venera també sant Pere Màrtir hom hi fa l’aplec el 29 d’abril
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia
Rubižne
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Lugansk, Ucraïna, a 90 km al NW de la capital.
Té fàbriques químiques, d’articles metàllics i de formigó armat Hi ha facultat de l’institut politècnic de Kharkiv i un institut químic
Rubió d’Agramunt
Castell de Rubió
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic municipi del municipi de Foradada (Noguera), entre la serra del Munt i el terme d’Alòs de Balaguer, a l’esquerra del Segre.
És format per tres nuclis Rubió de Dalt i Rubió del Mig , damunt un contrafort oriental de la serra de Boada, i Rubió de Sòls , 2 km al N, vora el Segre L’església parroquial és dedicada a sant Miquel El castell de Rubió , que domina Rubió de Dalt, és esmentat el 1018
Rúbies
L’església de Santa Maria de Rúbies (Camarasa)
© Isidre Blanc
Enclavament
Enclavament del municipi de Camarasa (Noguera), separat del sector principal pel de Vilanova de Meià.
L’església Santa Maria depèn de la parròquia de Perauba L’antic terme s’estén des de la Noguera Pallaresa, a la sortida del pas de Tarradets, al límit amb el Pallars Jussà, fins al pic de Migjorn, al cim del Montsec de Rúbies