Resultats de la cerca

Aturonades, al SW, hi ha les restes del castell de la Vall d’Ariet o castell d'Ariet i de la seva capella, romànica

La parròquia era dedicada a sant Salvador A la dreta del riu hi ha un sector de l’antic terme, dit la quadra de Blancafort

Fou un dels masos del castell de Mor Sembla que el lloc fou habitat en època ibèrica, per la terrissa que s’hi ha trobat Al segle XIV era de domini reial El 1395 fou adquirit per Joan d’Aquilomis que el cedí a la vila de Tàrrega Sembla que fou adquirit després pel duc de Sessa, senyor de Bellpuig L’any 1699, el mateix duc va establir àmplies facultats a favor de Francesc Colom Després de molts plets, sembla que prevalgueren els drets de la família Colom Quan aquesta s’extingí, testamentàriament passà a la comunitat dels franciscans de Bellpuig A conseqüència del primer intent…

Situació i presentació El municipi de Bellcaire d’Urgell, de 31,38 km 2 d’extensió, és situat al S de la comarca, a la plana regada pel canal d’Urgell séquies Primera, Segona i canal de Sió, i accidentat, al sector septentrional del terme, amb els contraforts de la serra d’Almenara, les serres del Camp lo Morinyol, 363 m i de les Quadres Limita amb els municipis de Vallfogona de Balaguer, a l’W, la Sentiu de Sió, Balaguer enclavament de Flix i Cubells, al N, amb Montgai, Bellmunt d’Urgell i Penelles, a l’E, i amb Linyola i Bellvís enclavament de Remolins, aquests del Pla d’Urgell…

La construcció és del romànic tardà S'hi celebren dos aplecs, un el Dilluns de Pasqua i l’altre el 8 de setembre, durant el qual es fa la tradicional repartició de panets

És l’antiga església del lloc i castell de Colobor , esmentat ja al s XI, despoblat a causa de la Pesta Negra 1348 Prop seu hi ha el refugi de Colobor , obert el 1964

La seva església depèn de la parròquia de Ponts depengué fins al s XIX del terme forà de Ponts Prop seu hi ha el llogaret de Gratallops i les caseries de Casanova, la Garriga i Masbrú

En començar el segle XVIII, sembla que el petit nucli de poblament experimentà una certa revifalla demogràfica, però avui és deshabitat i no hi ha cap rastre de la seva antiga església dedicada a sant Jaume

Situació i presentació El municipi de Torrelameu, d’una extensió de 10,94 km 2 , és a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià El terme s’estén a l’interfluvi de la Noguera Ribagorçana, límit ponentí amb el municipi segrianenc Corbins, i el Segre, termenal de llevant amb Vilanova de la Barca també del Segrià, poc abans de llur confluència, en territori pla, gairebé tot conreat en regadiu, que aprofita la séquia de Torrelameu , que deriva l’aigua de la Noguera Ribagorçana Confronta, a més, a tramuntana, pel Pla del Maset, sobre la partida de la Gombalda, amb Albesa, i amb…

L’església, on és venerada la Mare de Déu del Remei, és de construcció romànica i modificada posteriorment depenia del priorat de Meià Al cim d’una roca hi ha les restes de l’antic castell d’Argentera