Resultats de la cerca
Es mostren 995 resultats
cap de Prat d’Aubes
Cim
Cim dels municipis de la Coma i la Pedra (Solsonès) i Gósol (Berguedà).
collada del Llop
Cim
Cim dels municipis de la Coma i la Pedra (Solsonès) i Gósol (Berguedà).
serra del Masvell
Serra
Serra dels municipis d’Agramunt (Urgell) i Artesa de Segre i Oliola (Noguera).
la Noguera Ribagorçana
La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
serra de Llorenç
Serra
Serra dels municipis de Torrefeta i Florejacs (Segarra) i Vilanova de l’Aguda (Noguera).
tossal Roig
Cim
Cim dels municipis de Torrefeta i Florejacs (Segarra) i Vilanova de l’Aguda (Noguera).
coll de la Bona
Collada
Coll dels municipis de Castellar de n’Hug (Berguedà) i Gombrèn i Toses (Ripollès).
roca de la Moixa
Cim
Cim dels municipis de Bagà i Gisclareny (Berguedà) i Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
serra de Canvim
Serra
Serra dels municipis de les Avellanes i Santa Linya i Os de Balaguer (Noguera).
serra de Cadí
l’Alt Urgell La serra de Cadí des del camí d’Ansovell
© Fototeca.cat
Serra
Serra dels Prepirineus catalans, que s’estén en direcció W-E al llarg de 40 km, des del pas dels Gosolans fins al coll de Tancalaporta, i separa la vall de la Vansa i l’alt Berguedà de l’Urgellet i el Baridà, bé que popularment hom estén el nom de Cadí fins al Moixeró i la Tosa d’Alp i fins al Pedraforca.
Forma part de les anomenades serres interiors dels Prepirineus, i és separada de la zona axial de la serralada per la falla del Segre Els vessants septentrionals, damunt el Baridà, formen una llarga cinglera de més de 500 m d’altitud el vessant meridional, per contra, és en la part alta molt més suau La integren materials calcaris i margosos dipositats durant l’era secundària i el començament de la terciària els vessants septentrionals presenten gairebé íntegrament materials dels Lies i el Juràssic, i els cims, calcàries…