Resultats de la cerca

Al s XIX fou agregat al municipi d’Oliola

La seva església depèn de la parròquia de Ponts depengué fins al s XIX del terme forà de Ponts Prop seu hi ha el llogaret de Gratallops i les caseries de Casanova, la Garriga i Masbrú

El santuari és esmentat ja el 1295 La imatge de la Mare de Déu és d’alabastre i, segons la tradició, hi fou duta per la princesa grega Irene Làscaris, quan anant a Saragossa a fer-ne l’ofrena, el carro que duia la imatge s’aturà a l’indret de l’església L’església i el convent són gòtics Es conserven diversos sepulcres gòtics d’abadesses i altres personatges Presideix la plaça que s’obre davant el monestir la creu Verda o dels Miracles Fins el 2008 les quatre darreres monges clarisses que hi residien en sortiren per motius d’edat i en el seu lloc es feren càrrec del santuari membres del…

Situació i presentació El municipi d’Oliola, d’una extensió de 86,28 km 2 , forma part de la subcomarca anomenada del Segre Mitjà És a migdia de la comarca, al límit amb les comarques de l’Urgell i la Segarra Confronta, al N, amb els municipis de Ponts i Tiurana, a l’E amb Vilanova de l’Aguda i Cabanabona, al S amb Torrefeta i Florejacs Segarra, Ossó de Sió i Puigverd d’Agramunt ambdós termes de l’Urgell, i vers l’W amb Agramunt també de l’Urgell i amb Artesa de Segre Al sector de tramuntana, concretament al NE, per on circula el Llobregós, afluent per l’esquerra del Segre, s’estén una llenca…

La necessitat de regar la Catalunya àrida de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles, i en temps de Carles I hom ja parlava d’obrir-hi un canal L’expansió dels regatges al s XVIII semblava que n'indicava el moment propici, però els perceptors de delmes, els ramaders i els bladers segarrencs, que no se'n podrien beneficiar, aconseguiren paralitzar la construcció del canal fins el 1853, que una empresa barcelonina, Girona, Clavé i Companyia, aconseguí una concessió per 99 anys a partir de l’acabament dels treballs i fundà la…

Situació i presentació El municipi de Térmens, d’una extensió de 27,54 km 2 , és al S de la comarca, al límit amb el Segrià i el Pla d’Urgell, a l’esquerra del Segre, riu que fa de termenal al NW amb els municipis de Balaguer i Menàrguens El terme confronta, a més, amb el de Vallfogona de Balaguer al NE i a llevant, més enllà del camí dels Arcs a Vallfogona al SE confronta amb Bellvís Pla d’Urgell, en part pel curs del Riu Corb, però enclou, també, un petit sector a l’esquerra d’aquest riu i al SW limita amb Vilanova de la Barca Segrià, en part per la Sèquia Nova L’important…

Situació i presentació És situat als confins amb la Segarra, comarca a la qual anteriorment havia pertangut, i l’Urgell Com a terme fronterer, les divisions administratives l’han afectat variablement ja que pertany a la província de Tarragona, al partit judicial de Valls, però havia estat del de Cervera i del de Montblanc fins el 1957 va ser del bisbat de Vic i després va passar a l’arxidiòcesi de Tarragona Vallfogona limita al N amb Montoliu de Segarra, al NE amb Llorac, a l’E amb Savallà del Comtat, al S amb Conesa i Passanant i a l’W amb Guimerà La demarcació de Vallfogona, anomenada en…

Situació i presentació El terme municipal de Vallfogona de Balaguer, de 26,96 km 2 d’extensió, és situat a l’esquerra del Segre, aigua avall de Balaguer, en una plana que es prolonga per terres urgelleses El municipi limita amb els de Térmens W, Balaguer W i N, en part pel Segre, la Sentiu de Sió N, per la partida de la Codosa, Bellcaire d’Urgell E, per les partides de la Saida o Saira, el Pla de Sant Jaume, Barretpicat i Carbona, l’enclavament de Remolins E, del terme de Bellvís Pla d’Urgell, amb Linyola SE, també del Pla d’Urgell, per la penya del Barranc i amb el territori principal de…

Situació i presentació El municipi d’Alòs de Balaguer, d’una extensió de 69,09 km 2 , limita amb els termes de Vilanova de Meià N, Artesa de Segre NE i E, Foradada E i SE, Cubells S i Camarasa al sector occidental El terme s’estén al S mateix de la Conca de Meià, als vessants de la serra de Sant Mamet, el punt més alt de la qual el turó de Sant Mamet, 1374 m, que dóna nom a la serra, n’és el vèrtex septentrional El terme s’estén a banda i banda del Segre, que passa d’E a W encaixat per la serralada prepirinenca, fins a la seva confluència amb la Noguera Pallaresa Morfològicament, Alòs de…