Resultats de la cerca

El 1541 Carles V hi intentà un desembarcament, sense èxit el 1775 ho intentà, també sense èxit, un destacament de l’exèrcit de Carles III d’Espanya, comandat pel general O'Reilly Al s XIX fou centre d’immigració de menorquins

El relleu és format per un massís muntanyós, avançada de l’Atles, que ocupa tota la part oriental del territori, i una plana litoral, la Naala El clima és semidesèrtic a l’interior a la plana és influït pel corrent fred de l’Atlàntic i pels alisis del NW La majoria de la població és berber hi ha una minoria europea a la capital, Sidi Ifni Els recursos econòmics són l’agricultura ordi i blat i petites indústries alimentàries, auxiliar de la construcció Vers el 1476 Diego García de Herrera, procedent de Canàries, hi fundà un petit establiment comercial, denominat Santa Cruz del Mar Pequeño, que…

Port franc del 1906 al 1956, es convertí en un gran centre comercial i financer annexada al Marroc i mancada dels seus privilegis, experimentà una recessió econòmica i el 1962 hi fou restablerta la condició de port franc És el segon port del país i exporta principalment productes agrícoles Produeix tabac, teixits, sabó, conserves de peix És unida per ferrocarril i carretera a Fes, Rabat i Meknès Antiga factoria púnica Tingi i colònia romana Tingis , capital de la Mauritània Tingitana , fou ocupada per vàndals s V i bizantins s VI i conquerida per Uqba ibn Nafī 683 i per Mūṣà ibn Nuṣayr 707…

Centre comercial blat, fruita, cotó, fusta, pells Port a l’Atlàntic, situat prop de Lixus, antiga colònia fenícia i després romana, esdevingué, als segles XV i XVI, un important centre de pirateria Cedida, el 1610, a Felip III de Castella, la ciutat restà ocupada pels castellans fins el 1689 Assignada a Espanya, per l’acord hispanofrancès del 1904, estigué sota protectorat espanyol des del 1912 fins al 1956, quan la independència del Marroc fou reconeguda

Comprenia Camarasa, Cubells, Llorenç, Montgai, Privà, Santa Linya, Alòs, Vilanova de Meià, Fontllonga, Llimiana, Vernet, Castelló de Meià, Anet, Fabregada Fou concedit per Alfons II, el 1330, al seu fill Ferran, a la mort del qual 1363 revertí a la corona el 1368 Pere III el lliurà al seu fill Martí, que el 1392, ja rei, el cedí a la seva muller Maria de Luna, la qual el vengué a la ciutat de Lleida el 1396 el marquesat tornà a la corona el 1414 Adquirida la senyoria per Francesc d’Avinyó, secretari d’Alfons IV, el 1428 la cedí a Joan II de Navarra, futur rei de Catalunya-Aragó, a canvi de la…

Amb un port d’importància decreixent que registra un considerable volum d’exportacions, principalment de productes agrícoles del país, és una ciutat que ofereix modernes construccions al voltant de la vella Casbah i de l’antiga fortalesa dels temps del domini espanyol Bisbat catòlic i universitat Fundada a començament del s X i incorporada als imperis almoràvit i almohade, fou fins al s XIV un centre important d’intercanvis entre el món cristià mediterrani teixits i vi i les rutes centreafricanes or i esclaus, sobretot, procedents del Sudan Els catalans comerciaren amb Orà des d’…

La geografia física El relleu El relleu del Marroc és principalment muntanyós, car les muntanyes algerianes de l’Atles hi continuen amb diferents cadenes paralleles el Rif i el sistema de l’Atles Al N, de cara a la Mediterrània, després d’una estreta plana costanera, hi ha la cadena juràssica del Rif, que, en forma d’arc, s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya no ultrapassa els 2500 m djebel Tidirhine, 2456 m El Rif és separat, per les depressions de Taza, al S, i Moulouya, a l’E, del sistema de l’Atles, el qual és format per tres alineacions paralleles al N, l’…

Situació i presentació El municipi d’Alòs de Balaguer, d’una extensió de 69,09 km 2 , limita amb els termes de Vilanova de Meià N, Artesa de Segre NE i E, Foradada E i SE, Cubells S i Camarasa al sector occidental El terme s’estén al S mateix de la Conca de Meià, als vessants de la serra de Sant Mamet, el punt més alt de la qual el turó de Sant Mamet, 1374 m, que dóna nom a la serra, n’és el vèrtex septentrional El terme s’estén a banda i banda del Segre, que passa d’E a W encaixat per la serralada prepirinenca, fins a la seva confluència amb la Noguera Pallaresa Morfològicament, Alòs de…

La geografia física Situat a la regió d’unió del sòcol rígid d’Àfrica i de les muntanyes terciàries de l’Atles, les formacions precambrianes i paleozoiques ocupen poca extensió, excepte prop de la costa, a l’E d’Alger, on són acompanyades per extrusions volcàniques El Secundari, generalment calcari o margós, forma el principal esquelet de l’Atles des del Sàhara fins a la mar, i el Terciari, també molt desenvolupat, és afectat fins al Miocè inferior per les diferents fases de plegament de l’Atles Des de la Mediterrània fins al Sàhara se succeeixen tres grans zones, el Tell, l’estepa i el…

Situació i presentació El municipi de Camarasa, de 155,09 km 2 d’extensió, limita amb els termes d’Àger, a l’W i al N, Vilanova de Meià, al N, Alòs de Balaguer i Cubells, a l’E, la Sentiu de Sió, Balaguer i Os de Balaguer enclavament de Gerb, al S, i amb les Avellanes i Santalinya a l’W Al N del territori principal del municipi hi ha l’enclavament de Rúbies, entre els municipis de Vilanova de Meià E i d’Àger W, mentre que per tramuntana confronta amb Llimiana, del Pallars Jussà El terme de Camarasa és situat a la zona de contacte entre la Depressió Central i els Prepirineus Constitueix el…