Resultats de la cerca
Es mostren 1896 resultats
Sant Llobí
Ermita
Ermita del municipi d’Àger (Noguera), a l’W de la vila, dins la demarcació de Millà.
Sant Just
Llogaret
Llogaret del municipi de Camarasa (Noguera), fins el 1970 del de Fontllonga, dependent de la parròquia de la Régola, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la vall d’Àger.
canal de Sant Jordi
Canal marí
Braç de mar entre Gal·les i Irlanda, i entre la mar d’Irlanda al N i l’oceà Atlàntic al S.
Té una amplada de 80 a 150 km
Sant Jordi
Santuari
Santuari del municipi de Camarasa (Noguera), situat al NE de la població, a la serra de Sant Jordi (729 m), contrafort de la serra Carbonera.
El seu tradicional aplec del 23 d’abril, conegut des del 1731, anava seguit d’un dinar que pagava la municipalitat
tossal de Sant Cristòfol
Muntanya
Tossal (91 m) que domina pel NW la ciutat d’Alcoi (Alcoià), contrafort meridional de la serra de Mariola, coronat pel santuari de Sant Cristòfol.
Rubió d’Agramunt
Castell de Rubió
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic municipi del municipi de Foradada (Noguera), entre la serra del Munt i el terme d’Alòs de Balaguer, a l’esquerra del Segre.
És format per tres nuclis Rubió de Dalt i Rubió del Mig , damunt un contrafort oriental de la serra de Boada, i Rubió de Sòls , 2 km al N, vora el Segre L’església parroquial és dedicada a sant Miquel El castell de Rubió , que domina Rubió de Dalt, és esmentat el 1018
Rúbies
L’església de Santa Maria de Rúbies (Camarasa)
© Isidre Blanc
Enclavament
Enclavament del municipi de Camarasa (Noguera), separat del sector principal pel de Vilanova de Meià.
L’església Santa Maria depèn de la parròquia de Perauba L’antic terme s’estén des de la Noguera Pallaresa, a la sortida del pas de Tarradets, al límit amb el Pallars Jussà, fins al pic de Migjorn, al cim del Montsec de Rúbies
Ros Comáin
Divisió administrativa
Comtat d’Irlanda, a la província de Connacht.
La capital és Ros Comáin 1 673 h 1981
Rocaverd
Antiga granja de Poblet, situada al municipi de Bellcaire d’Urgell (Noguera), existent des de vers la fi del s XII, des d’on s’explotaven un lot de terres concedides al monestir pels volts del 1177.
Desaparegué molt aviat i els seus béns s’uniren a la veïna de Torredà