Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
pantà de Canelles
pantà de Canelles
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà del municipi d’Os de Balaguer, el més gran de la conca de la Noguera Ribagorçana (716 milions de m3).
A causa de les pèrdues a través de les calcàries mesozoiques del congost de Blancafort, les seves cues no arriben, malgrat les previsions, a l’altura de Casserres del Castell, al riu Guard, i del Pont de Montanyana, a la Noguera La central de Canelles el salt té 96 m, de l’ENHER, té una potència installada de 150000 kW i una producció anual mitjana de 110166 000 kWh
pantà de Rialb
Embassament
Pantà al sector del Segre Mitjà, que afecta les comarques de l’Alt Urgell i la Noguera, entre els municipis de Ponts i Oliana.
És alimentat principalment pel Segre i els seus afluents Rialb i Ribera Salada La presa, de 101 m d’alçada i situada al municipi de la Baronia de Rialb, fou començada a construir el 1992 El pantà es començà a omplir el 1999 i fou inaugurat l’any 2000 En la seva construcció hom invertí uns 40 000 milions de ptes i té una capacitat de 402 hectòmetres cúbics Els seus principals destinataris són els canals d’Urgell i Segarra-Garrigues, aquest darrer en fase de projecte, a més de proveir d’aigua uns 80 nuclis de població El pantà és gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l’EbreLa superficie…
pantà de Rengs
Pantà del municipi d’Àger (Noguera).
pantà de Buseo
Embassament
Pantà (8 milions de m3) del riu de Xera, dins el municipi de Xera (Serrans), al sud del poble, destinat al regatge.
La presa fou construïda del 1903 al 1913
pantà de Sant Llorenç de Montgai
Vista del pantà de Sant Llorenç de Montgai (Noguera)
© C.I.C. - Moià
Embassament
Pantà del municipi de Camarasa (Noguera).
Format a la vall del Segre, té una capacitat de tres milions de m 3 L’any 1935, La Canadenca construí una resclosa 2 km al S del poble de Llorenç de Montgai , i el pantà fou destinat a la producció d’electricitat central de Llorenç de Montgai 7440 kW de potència installada i 57 milions de kWh de producció mitjana anual i al regadiu
Benaixeve
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al curs mitjà del Túria, on ha estat construït el pantà de Benaixeve
.
El terme, accidentat pels contraforts de les serres d’Utiel, és muntanyós pic de Valdesierras, 977 m Delantera, 948 m, i és ocupat per una important vegetació natural 4 750 ha de pinedes, explotades en llur major part comunitàriament L’economia és basada en l’agricultura, predominantment de secà, malgrat els intents d’expansió del regadiu a partir de la construcció del pantà els conreus més estesos són els de cereals La propietat de la terra és concentrada en poques mans i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia, bàsicament d’ovins, aprofita les pastures naturals La…
séquia de Montfar
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del municipi de Balaguer (Noguera), a l’esquerra del Segre, riu del que pren l’aigua al pantà de Llorens de Montgai.
Les seves terres i les de l’horta de Balaguer, a l’esquerra del riu, són regades per la séquia de Montfar , que pren l’aigua del Segre al pantà de Llorenç de Montgai
pas dels Terradets
Congost
Congost per on la Noguera Pallaresa s’obre pas a través del Montsec, entre la conca de Tremp (municipis de Castell de Mur i de Llimiana, al Pallars Jussà) i la vall d’Àger (municipis de Camarasa i d’Àger, a la Noguera).
Fou aprofitat el 1935 per a construir el pantà de Terradets
Polig
Poble
Poble del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), situat en un altiplà, a l’interfluvi del Segre i el Rialb, 1 km a llevant de la Torre de Rialb, centre del municipi i de la parròquia de Polig.
Des del 1999, bona part del terreny adjacent ha restat negada pel pantà de Rialb