Resultats de la cerca
Es mostren 2076 resultats
Sant Rafel de Forca
Parròquia de població majoritàriament disseminada (rafelers; 129 m alt.) del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), a l’extrem SE del terme, al límit amb el de la ciutat d’Eivissa.
L’església parroquial Sant Rafael, creada per la divisió parroquial del 1785, i les poques cases que l’envolten són situades a un extrem de la venda de Forca És una de les tres parròquies interiors de l’illa
Sant Miquel de Montmagastre
Vista panoràmica del turó amb l’església de l’antic Castell de Sant Miquel de Montmagastre
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir canonical, situat a Montmagastre
, del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme d’Anya.
El 1085 hom troba a Sant Miquel una comunitat presidida per l’abat Froià El 1098 era regida per Pere, que es titulava a la vegada abat d’Àger i de Montmagastre, i des del 1108 consta ja com a simple priorat d’Àger El 1162 el papa Alexandre III confirmà la seva possessió a Àger Durant els s XIV i XV els seus priors eren canonges d’Àger, que no residien a Montmagastre, i regia aquesta església un prevere en nom d’ells En suprimir-se les canòniques el 1592, els seus béns s’agregaren a Àger Aleshores l’església de Sant Miquel passà a ésser parroquial del vell poblat de Montmagastre, avui…
Sant Miquel de Balansat
Parròquia de població disseminada del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa) (miquelers; 159 m alt.), al NW del terme, prop de la costa septentrional de l’illa, on s’obre el profund port de Balansat o port de Miquel (on s’assenta el nucli des Port de Sant Miquel).
L’església parroquial Sant Miquel és aturonada al peu del turó hi ha un petit nucli de cases, i és obra del s XIV fins el 1785, que fou erigida parròquia, era una vicaria del cap de Balansat
Sant Mateu d’Aubarca
Parròquia (mateuers; 185 m alt.) del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), a l’extrem meridional del terme, al clot de Sant Mateu, que limita al N amb els penya-segats que limiten la gran cala d’Aubarca.
L’església parroquial Sant Mateu, creada el 1785 a la venda d’Aubarca aleshores del quartó de Balansat, centra un petit nucli de cases
Sant Llorenç de Balàfia
Poble
Parròquia (117 m alt.) de poblament disseminat, del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), al S del terme, a la venda de Balàfia.
L’església parroquial Sant Llorenç, creada amb la divisió parroquial del 1785, es troba separada del llogaret de Balàfia És una de les tres parròquies interiors de l’illa
Sant Llobí
Ermita
Ermita del municipi d’Àger (Noguera), a l’W de la vila, dins la demarcació de Millà.
Sant Just
Llogaret
Llogaret del municipi de Camarasa (Noguera), fins el 1970 del de Fontllonga, dependent de la parròquia de la Régola, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la vall d’Àger.
Sant Josep de sa Talaia
Sant Josep de sa Talaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa, a la part occidental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Sant Josep de sa Talaia, Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de ses Salines o Sant Francesc de Paula i la Mare de Déu del Carme o des Cubells La costa s’inicia, al N, al fons de la badia de Sant Antoni o de Portmany i arriba fins al S de la vila d’Eivissa Els principals accidents són dins la badia de Portmany, les cales del port des Torrent de Bon i de Bassa a la costa occidental, les cales Corral, Tarida i Vedella a continuació ve el sector espadat del SW de l’illa Llentrisca 413 m alt, al puig i Jueu, amb algunes entrades…
Sant Jordi de ses Salines
Poble
Parròquia
Poble i parròquia del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), prop del límit amb el de la ciutat d’Eivissa, vora l’aeroport.
Al voltant de l’església parroquial Sant Jordi, obra del s XIV, s’ha anat formant un nucli de població, en expansió La parròquia, erigida el 1785, pertanyia al quartó de ses Salines
Sant Jordi
Santuari
Santuari del municipi de Camarasa (Noguera), situat al NE de la població, a la serra de Sant Jordi (729 m), contrafort de la serra Carbonera.
El seu tradicional aplec del 23 d’abril, conegut des del 1731, anava seguit d’un dinar que pagava la municipalitat