Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
conca de Tremp
© Fototeca.cat
Vall
Gran depressió de la Catalunya pirinenca, nucli del Pallars Jussà, oberta a la conca de la Noguera Pallaresa, entre les Serres Interiors dels Prepirineus (les grans serres calcàries de Sant Gervàs, de 1.834 m alt., i del Boumort, de 2.070 m alt.), al N, i el Montsec (el Montsec de Rúbies, de 1.657 m alt., i el Montsec d’Ares, de 1.678 m alt.), al S; el riu fendeix aquestes dues alineacions pels llargs i profunds congosts de Collegats (la del N) i dels Terradets (la del S).
A llevant, les serres de Comiols 1356 m alt i del grau de Moles 1263 m alt la separen de la conca del Segre a ponent, les serres de Montllobar 1125 m alt i de Lleràs 1689 m alt, de la de la Noguera Ribagorçana Una alineació muntanyosa que travessa la conca d’W a E serres de Sant Corneli, de 1342 m alt, de Carreu, de 1850 m alt, i de Bóixols, de 1730 m alt divideix la depressió en dos sectors la conca de Dalt centrada a la Pobla de Segur i la conca de Baix centrada a Tremp El curs de la Noguera Pallaresa, d’altra banda, origina una altra divisió de la contrada en conca de Deçà , a la dreta del…
serrat Ample
Serra
Serra dels municipis d’Artesa de Segre (Noguera) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
coll de Comiols
Collada
Coll dels municipis d’Artesa de Segre (Noguera) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
serra de la Conca
Serra
Serra dels municipis de la Baronia de Rialb (Noguera) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
roc de Benavent
Serra
Serra dels municipis de la Baronia de Rialb (Noguera) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
coll de Prat
Collada
Coll dels municipis de la Baronia de Rialb (Noguera) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
cogulló de Sant Quiri
Cim
Cim dels municipis de la Baronia de Rialb (Noguera) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
roca Roja
Cim
Cim dels municipis de la Baronia de Rialb (Noguera) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
Sant Miquel
Cim
Cim dels municipis d’Artesa de Segre i la Baronia de Rialb (Noguera) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
Xàtiva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Costera, amb un terme una mica allargat de N a S, però complicat per una munió d’enclavaments (27, amb 20,81 km2).
Aquests són record del gran terme medieval el Realenc de la Plana , la Senyoria del Comte , la Garrofera , Terrafort , el molí de Sant Andreu , Torró , la Font Amarga , el Gafarró , el Paraire , la venta de Ca El terme se situa al gran corredor SW-NE que marca la separació del domini ibèric dels sistemes bètics A la canal de Montesa, on predomina el burdigalià marí margós, s’integra la foia de Xàtiva entre la plataforma cretàcia del Caroig 1000 m i la serra Grossa 520 m és drenada pel riu Cànyoles o de Montesa, afluent, a través del riu d’Albaida, del Xúquer Entre els dos primers rius s’…