Resultats de la cerca

Amb aspecte general d’altiplà, presenta amples plegaments calcaris que coincideixen amb l’estructura de les muntanyes i les valls L’altitud màxima és la Crêt de la Neige 1 723 m, a Suïssa

Constituït per un altiplà, dominat pel massís de Säntis 2 502 m, té una economia basada en la ramaderia, les indústries que en deriven i el turisme El cantó fou incorporat a la Confederació Helvètica el 1513, però fou dividit per tal de separar les regions que havien acceptat la reforma protestant Ausser-Rhoden i les que romanien catòliques Inner-Rhoden La població és de parla alemanya

Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada

La capital és Lucerna S'estén per la zona de contacte dels Alps amb el Mittelland Continuació de l’altiplà bernès, constitueix una regió de turons morènics i muntanyes mitjanes, amb profundes valls planes tributàries de l’Aare, i inclou una part del llac dels Quatre Cantons, fins al de Baldegg L’Entlebuch, a l’extrem sud del cantó, que correspon a l’alta vall de l’Emme, és una regió alpina La població, de llengua alemanya, assoleix una densitat superior a la mitjana del país 222 h/km 2 est 1993 es concentra, en més d’un 50%, a l’aglomeració de la capital La relativa moderació del…

Neix a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l’antic comtat de Ribargorça, al S de Castellonroi La canalització té per objecte evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar l’aigua per al regatge especialment des de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, per tal com en recull l’aigua sobrant Des del seu origen segueix vers el SW pel mig de l’altiplà que separa les conques del Segre i del Cinca i desguassa en aquest darrer riu entre Saidí i Fraga Prop d’Almacelles, a la confluència amb la riera de Vallbona, que aflueix per la dreta, es troba la…

La capital és Lausana Comprèn l’extrem meridional de l’altiplà suís, o Mittelland, des de la riba nord del llac Léman fins a la riba del llac de Neuchâtel inclou també, a l’W, el vessant sud-oriental del Jura, i a l’E els Prealps massís de Lesl Diablerets, 3 246 m i l’alta vall de la Saar La població de llengua francesa i de confessió predominantment protestant assoleix una densitat superior a la mitjana del país 185,3 h/km 2 est 1994 i es concentra principalment a la riba del llac de Ginebra, on hi ha Lausana —que tota sola ja concentra el 31% de la població—, i també els nuclis…

Emplaçada en un alt esperó rocallós vorejat per un meandre del Saane Sarine La part antiga Bourg, que conserva característiques típiques medievals, és sobre la mateixa vora convexa del riu, on era més fàcil la defensa, mentre que la part moderna s’ha construït sobre les terrasses fluvials, on era més factible l’establiment de comunicacions El nucli primitiu conté els barris de la Planche i Auge L’expansió urbana produïda des de la segona meitat del s XIX ha creat nous barris pels turons de Gambach, Châtelet i Pérolles Friburg és el centre intellectual catòlic de Suïssa L’ensenyament és…

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se…

Des del 1999, bona part del terreny adjacent ha restat negada pel pantà de Rialb