Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
Vilaplana
© Fototeca.cat
Poble
Poble (626 m alt.) del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), al S del terme, a la dreta del Segre, entre la Clua i Tiurana.
Bona part del terreny adjacent ha restat negada per les aigües del pantà de Rialb des del 1999 hom ha traslladat per aquest motiu les restes del jaciment neolític de les Coves del Segre L’església parroquial és dedicada a sant Miquel Formava part de la baronia de Tiurana
Agulló
Llogaret
Llogaret del municipi d’Àger (Noguera), al mig de la vall d’Àger, prop de la partió d’aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
La seva població, tot i que és menys de la meitat de la del 1900, supera la que havia tingut fins al començament del s XIX de 2 a 5 focs Des del 1267 fou una possessió del monestir d’Àger
la Suda de Balaguer
Castell
Antic castell musulmà de Balaguer (Noguera), sobre un tossal que s’alça entre els d’Almatà i de la ciutat actual fortificat l’any 897 i refet el 1105.
El 1319 hi nasqué el futur Pere III de Catalunya-Aragó Després de la conquesta cristiana hi fou construïda la residència dels comtes d’Urgell dita Castellformós i l’església de Santa Maria de la Suda , destruïdes durant el setge que posà el 1413 Ferran I de Catalunya-Aragó al comte Jaume II d’Urgell Les seves restes han estat objecte de consolidació i restauració
Aguilar
Santuari
Casa i santuari dedicat a la Mare de Déu d’Aguilar
, entre el riu Farfanya i el monestir de Bellpuig de les Avellanes, dins el municipi d’Os de Balaguer (Noguera).
És de tradició monàstica medieval, potser de donades
la Pedrera
Jaciment paleontològic
Jaciment del Cretaci inferior situat a prop de Santa Maria de Meià (Noguera).
La seva importància ja fou destacada per Lluís Marià Vidal i Carreras, qui, el 1902, publicà una nota sobre aquest jaciment Des de llavors, s’han multiplicat els treballs en aquesta àrea, amb la qual cosa la llista faunística del jaciment ultrapassa les cinquanta espècies Les calcàries litogràfiques del Montsec es dipositaren en unes llacunes costaneres que ocasionalment mantenien contactes amb la mar Entre la fauna de la Pedrera, s’hi troben diferents espècies de peixos dels grups dels crossopterigis Holophagus , dels holostis Caturus, Ophiopsis, Lepidotes, Urocles, Vidalamia i d’altres i…
riera de Sanaüja
Riera
Afluent del Llobregós que neix al Solsonès, entre la serra de Torregassa i el pla del Boix, dins el terme d’Olius; fa de límit entre els termes de Llobera i de Pinell; entra a la Segarra per Lloberola (Biosca); a Sallent rep per la dreta el riu de Sallent i, després de passar per Sanaüja, desemboca al seu col·lector per la dreta, dins el terme de Vilanova de l’Aguda.
clamor d’Almacelles
Riu
Curs d’aigua en part canalitzat format al terme d’Albelda (Llitera), vora el terme d’Alfarràs (Noguera).
Neix a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l’antic comtat de Ribargorça, al S de Castellonroi La canalització té per objecte evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar l’aigua per al regatge especialment des de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, per tal com en recull l’aigua sobrant Des del seu origen segueix vers el SW pel mig de l’altiplà que separa les conques del Segre i del Cinca i desguassa en aquest darrer riu entre Saidí i Fraga Prop d’Almacelles, a la confluència amb la riera de Vallbona, que aflueix per la dreta, es troba la…
la Pertusa
© C.I.C. - Moià
Església
Església del municipi d’Àger (Noguera), situada a 685 m alt., a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, entre els congosts de Mont-rebei i de Fet, dins l’antic terme de Corçà.
Prop hi ha les restes del castell de la Pertusa
la Lloella del Llop
Dolmen
Dolmen del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), situat a prop del puig de Meià.
És una construcció simple, datada entre el bronze mitjà i el final 1500 aC – 650 aC
Grialó
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell i despoblat del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), al cim de la muntanya de Grialó
(617 m alt.), entre els pobles de Collfred i Colldelrat, que domina pel sud la vall del Segre.
Havia format part de l’antic terme de Tudela de Segre