Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi d’Albesa, d’una extensió de 37,61 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els municipis d’Algerri NW, Castelló de Farfanya NE, Menàrguens E i Torrelameu SE, i amb els termes segrianencs de Corbins al S, només per un punt, la Portella SW i W, Alguaire i Almenar ambdós a l’W El territori s’estén a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, riu que fa de límit al sector occidental, poc abans de la seva desembocadura al Segre El terme ocupa les terrasses fluvials quaternàries esglaonades al S de la Serra Llarga,…

Situació i presentació El municipi de Castelló de Farfanya, de 52,62 km 2 d’extensió, és situat a ponent de Balaguer, a la vall mitjana del riu de Farfanya, afluent del Segre per la dreta, que travessa el terme longitudinalment de N a S Limita amb els municipis d’Os de Balaguer N i NE, amb les Avellanes i Santalinya per un punt, al cim de la Torreta, també al N, Balaguer E, Menàrguens S, Albesa SW i Algerri W S’hi troba l’anticlinal de la Serra Llarga 435 m, que, des de sobre mateix de la vila, s’allargassa vers ponent fins a la Noguera Ribagorçana Entre les fites orogràfiques i partides del…

Les ruïnes són a l’extrem est del puig de Meià 909 m alt, contrafort sud-oriental del Montsec, on hi ha el santuari del Puig de Meià, que domina la vila de Vilanova, on sembla que es traslladà la població després d’haver estat destruïda, probablement durant alguns fets bèllics El castell fou centre de la conca de Meià, funció que després exercí el priorat de Santa Maria de Meià

Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…

El 1809 els religiosos passaren a residir dins la ciutat, on subsistiren fins el 1835 L’església i el convent foren demolits i les pedres aprofitades per a la nova casa de la ciutat 1854 i altres edificis

L’església, on és venerada la Mare de Déu del Remei, és de construcció romànica i modificada posteriorment depenia del priorat de Meià Al cim d’una roca hi ha les restes de l’antic castell d’Argentera

Desaparegué molt aviat i els seus béns s’uniren a la veïna de Torredà

L’actual edifici és del 1765, fet sobre una ermita anterior La imatge és una talla romànica Hom hi celebra un aplec important el dilluns de Pasqua Prop seu hi ha la famosa alzina de Refet , notable exemplar d’aquesta espècie

Formà al s XIX un municipi amb la quadra de la Cluella, on hi ha l’església, que depenia de la parròquia de la Torre de Rialb El 1995, en previsió de la inundació de bona part del nucli per les aigües del pantà de Rialb, en fou traslladada la població