Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
la Suda de Balaguer
Castell
Antic castell musulmà de Balaguer (Noguera), sobre un tossal que s’alça entre els d’Almatà i de la ciutat actual fortificat l’any 897 i refet el 1105.
El 1319 hi nasqué el futur Pere III de Catalunya-Aragó Després de la conquesta cristiana hi fou construïda la residència dels comtes d’Urgell dita Castellformós i l’església de Santa Maria de la Suda , destruïdes durant el setge que posà el 1413 Ferran I de Catalunya-Aragó al comte Jaume II d’Urgell Les seves restes han estat objecte de consolidació i restauració
la Sucrera del Segre
Economia
Agronomia
Antiga sucrera del municipi de Menàrguens (Noguera), inaugurada el 1901.
La fàbrica, dedicada al processament de remolatxa, és dividida en tres naus i ocupa una superfície de més de 80000 m 2 A més de l’edifici principal, té edificis annexos que acollien diverses dependències, entre els quals hi ha la Casa Gran, d’estil noucentista L’any 1899 Manuel Bertrand i Salsas fundà la societat collectiva M Bertrand i Companyia, amb l’objectiu de produir, fabricar i vendre sucre de remolatxa, i comprà uns terrenys per a construir-hi la fàbrica a Menàrguens, al costat del Segre Com que mancaven vies de comunicació per al transport de les matèries primeres i del producte…
Vernet
Vista parcial de l’església de Santa Maria a Vernet (Noguera)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), a la dreta del Segre, al voltant de l’església parroquial (Santa Maria), a la carretera d’Artesa a Baldomar, poble, aquest, del qual depengué administrativament fins l’any 1920.
canal Segarra-Garrigues
Tram del canal Segarra-Garrigues al municipi d’Oliola (Noguera)
© Dept.d’Agricultura i Ramaderia/GENCAT
Canal que rega terres de cinquanta-tres municipis de les comarques de l’Urgell, el Segrià, la Segarra, la Noguera, les Garrigues i el Pla d’Urgell.
És l’obra hidràulica de Catalunya de més envergadura després del canal d’Urgell acabat el 1865, del qual n'és una ampliació La construcció s’inicià el 2002 amb la constitució de l’empresa pública depenedent de la Generalitat de Catalunya Reg Sistema Segarra-Garrigues REGSESA El primer tram, de sis km, fou inaugurat al juliol de 2009, i aquest any hom preveia el funcionament complet del canal l’any 2013 Les principals característiques de què consta el projecte són 84 km del canal principal i 3 500 km la de canonades la superfície irrigada és de 70 150 ha a partir d’un cabal anual…
les Avellanes
Vista general del nucli de les Avellanes (Noguera)
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap administratiu del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera), al coster d’un serrat vora la carretera de Balaguer a Àger (567 m alt.).
Fou senyoria del monestir veí de Bellpuig de les Avellanes L’any 1970 va ser annexat a l’antic municipi de Santa Linya
Anya
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), és situat a la riba dreta del Segre, a l’altra banda del qual hi ha el poble de Collfred (359 m alt.).
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció Pertangué a Sant Pere d’Ager Fins l’any 1966 fou municipi independent
Solers
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Solers) del terme de Tiurana (Noguera), al NE del poble, esdevingut cap del municipi el 1999.
El nou nucli ha estat construït per a acollir els habitants del cap de municipi i de l’agregat de Miralpeix, submergits aquest mateix any per les aigües del pantà de Rialb
Pedra
La Mare de Déu de Pedra
Salvem Pedra
Antic poble
Santuari (la Mare de Déu de Pedra) i antic poble del municipi d’Àger (Noguera), al vessant meridional del Montsec, damunt la vila, de la qual és patrona.
Fou alçat al s XVII, destruït el 1936 juntament amb la imatge del s XV, i reconstruït el 1944 El lloc era presidit pel castell de Pedra , esmentat ja l’any 1041 Al s XIV ja era un despoblat
les Ventoses
Poble
Poble del municipi de Preixens (Noguera), situat en un coster, a la dreta del Sió.
La seva església Sant Pere depèn de la parròquia de Pradell de Sió El castell de Ventoses fou donat l’any 1131 pel vescomte d’Àger, Guerau Ponç de Cabrera, als hospitalers, i pertangué a la cambra del gran prior de Catalunya