Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Camarasa, de 155,09 km 2 d’extensió, limita amb els termes d’Àger, a l’W i al N, Vilanova de Meià, al N, Alòs de Balaguer i Cubells, a l’E, la Sentiu de Sió, Balaguer i Os de Balaguer enclavament de Gerb, al S, i amb les Avellanes i Santalinya a l’W Al N del territori principal del municipi hi ha l’enclavament de Rúbies, entre els municipis de Vilanova de Meià E i d’Àger W, mentre que per tramuntana confronta amb Llimiana, del Pallars Jussà El terme de Camarasa és situat a la zona de contacte entre la Depressió Central i els Prepirineus Constitueix el…

 

Fou creada després de la creació de la batllia reial el 1247, i ampliada vers el 1279 fins a Anyà i Montmagastre a l’E, Gerb al S, les Avellanes a l’W i la conca de Meià i l’Ametlla de Montsec, al N En adquirir la ciutat de Lleida el marquesat de Camarasa el 1396, la vegueria passà sota la jurisdicció del veguer de Lleida com a sotsvegueria, la qual, però, no persistí i fou repartida, al segle XVII, entre les vegueries de Lleida i d’Agramunt

Separat de la resta del comtat per territori urgellès, el mateix any fou infeudada la castlania al vescomte d’Àger, Arnau Mir de Tost, la qual conservaren els seus successors, els Cabrera Pere I donà la senyoria de la marca a la seva filla Constança recuperada per Jaume I el 1247, esdevingué batllia reial, nucli de la vegueria de Camarasa El 1314 fou lliurada per Jaume II als comtes d’Urgell els quals eren des del 1290 propietaris de les rendes reials com a penyora de la compra del comtat d’Urgell, però retornà pocs anys després a la corona

Comprenia Camarasa, Cubells, Llorenç, Montgai, Privà, Santa Linya, Alòs, Vilanova de Meià, Fontllonga, Llimiana, Vernet, Castelló de Meià, Anet, Fabregada Fou concedit per Alfons II, el 1330, al seu fill Ferran, a la mort del qual 1363 revertí a la corona el 1368 Pere III el lliurà al seu fill Martí, que el 1392, ja rei, el cedí a la seva muller Maria de Luna, la qual el vengué a la ciutat de Lleida el 1396 el marquesat tornà a la corona el 1414 Adquirida la senyoria per Francesc d’Avinyó, secretari d’Alfons IV, el 1428 la cedí a Joan II de Navarra, futur rei de Catalunya-Aragó,…

Els estudis de paleomagnetisme i bioestratigrafia confirmen una edat propera al límit entre els períodes cretaci i terciari Les restes mandibulars d’un primitiu hadrosaure fan pensar que els hadrosaures europeus foren poblacions endèmiques i aïllades de les del nord d’Amèrica i Àsia del Cretaci inferior

L’església Santa Maria depèn de la parròquia de Perauba L’antic terme s’estén des de la Noguera Pallaresa, a la sortida del pas de Tarradets, al límit amb el Pallars Jussà, fins al pic de Migjorn, al cim del Montsec de Rúbies

L’església parroquial és dedicada a sant Miquel Pertangué al marquesat de Camarasa Fou municipi independent fins el 1970, que fou unit al de Camarasa El nou municipi rebé el nom oficial de Camarasa i Fontllonga Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Figuerola de Meià, Sant Oïsme, la Maçana, l’ Ametlla de Montsec, els despoblats de Montaspre i Oroners, la caseria de Sant Just i la quadra de Rúbies, separada pel terme de Vilanova de Meià

L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia Era de la jurisdicció del priorat de Meià Al segle XIX formava municipi independent, agregat posteriorment al de Fontllonga, fins el 1970 en què ho fou al de Camarasa