Resultats de la cerca

Els Mercader després comtes de Bell-lloc la posseïren fins al segle XIX, que es transformà en municipi amb el nom de la Baronia de Rialb, al qual foren agregats Gualter i Bellfort

La torre de Faneca , esmentada ja en 1080-92 dins el comtat d’Urgell i reconstruïda a mitjan s XII pels comtes, donà lloc a un efímer nucli de població, que depenia de la granja de Rocaverd, possessió de Poblet

El 1194 l’antiga església parroquial Sant Pere fou donada pels comtes d’Urgell, Ermengol VIII i Eloïsa, juntament amb el castell, als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que el posseïren fins el 1831 L’església era regida per un prior i després esdevingué santuari

El 1319 hi nasqué el futur Pere III de Catalunya-Aragó Després de la conquesta cristiana hi fou construïda la residència dels comtes d’Urgell dita Castellformós i l’església de Santa Maria de la Suda , destruïdes durant el setge que posà el 1413 Ferran I de Catalunya-Aragó al comte Jaume II d’Urgell Les seves restes han estat objecte de consolidació i restauració

Al començament del s XV passà per raó de matrimoni als Ballester, barons de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts, que es cognomenaren Bellera, així com llurs successors, els Luna A mitjan s XVI passà als Ansa, senyors de la Cirera, i al començament del s XVII als Ivorra, castellans de Corbins, dels quals passà als Copons de la Manresana vers el 1716, als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra

Separat de la resta del comtat per territori urgellès, el mateix any fou infeudada la castlania al vescomte d’Àger, Arnau Mir de Tost, la qual conservaren els seus successors, els Cabrera Pere I donà la senyoria de la marca a la seva filla Constança recuperada per Jaume I el 1247, esdevingué batllia reial, nucli de la vegueria de Camarasa El 1314 fou lliurada per Jaume II als comtes d’Urgell els quals eren des del 1290 propietaris de les rendes reials com a penyora de la compra del comtat d’Urgell, però retornà pocs anys després a la corona

Separat del sector principal pel de les Avellanes i de Castelló de Farfanya, a la dreta del Segre, aigua avall del pantà de Camarasa, al peu del nucli antic, enlairat, que presidí l’antic castell de Gerb Aquesta fortificació fou bastida pel comte Ermengol IV d’Urgell pels volts del 1082 per a fer-ne la base de la conquesta de Balaguer, i durant uns quants anys fou capital del comtat El 1106 els comtes el cediren en alou a l’església de Santa Maria de Solsona L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Formava municipi independent a mitjan s XIX i en 1937-39

La canonja, que seguia la regla de sant Agustí, nasqué de la fusió de dues comunitats La primera, reunida entorn de l’ermità Joan d’Organyà al Montmalet Vilanova de les Avellanes, fou erigida el 1166 en comunitat premonstratenca gràcies a l’ajuda del comte Ermengol VII d’Urgell i Dolça d’Urgell La segona fou establerta a l’indret de l’actual canonja, sota la protecció del noble Guillem d’Anglesola, i el 1166 l’abat premonstratenc de Casadieu, a Occitània, l’erigí en abadia filial seva Aquesta fusió tingué lloc el 1180, en morir Joan d’Organyà Gràcies al comte d’Urgell, Bellpuig es convertí…

Situació i presentació El municipi de Menàrguens, d’una extensió de 20,25 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els termes de Castelló de Farfanya N, Balaguer E, Térmens SE, Vilanova de la Barca del Segrià i Torrelameu S, i Albesa W S’estén a la dreta del Segre, aigua avall de la seva confluència amb el riu de Farfanya, que fa de termenal a llevant Al SE i en part al S el límit passa pel Segre, mentre que a ponent el termenal passa prop del curs del torrent de Gombalda A ponent de la vila destaca el tossalet de Garrameu Les partides principals…

Situació i presentació El municipi de Bellcaire d’Urgell, de 31,38 km 2 d’extensió, és situat al S de la comarca, a la plana regada pel canal d’Urgell séquies Primera, Segona i canal de Sió, i accidentat, al sector septentrional del terme, amb els contraforts de la serra d’Almenara, les serres del Camp lo Morinyol, 363 m i de les Quadres Limita amb els municipis de Vallfogona de Balaguer, a l’W, la Sentiu de Sió, Balaguer enclavament de Flix i Cubells, al N, amb Montgai, Bellmunt d’Urgell i Penelles, a l’E, i amb Linyola i Bellvís enclavament de Remolins, aquests del Pla d’Urgell, al S El…