Resultats de la cerca

Ocupa una extensa planura de 27 ha i està protegit per una muralla bastida entre el final del s VIII i el s X, amb 24 torres rectangulars conservades A l’origen degué tractar-se d’un assentament de tipus militar A partir del s X adquirí un caràcter urbà, amb una organització viària de traçat ortogonal, cases amb pati central i un sector ocupat per forns de ceràmica datats del s XI Hom hi trobà també restes d’un cementiri islàmic

Fou establert pels musulmans, en un pla anomenat abans pla d’Almatà i actualment del Real, damunt la primera de les terrasses del Segre, emplaçament d’una població ibèrica i on, en època islàmica, hi havia hagut la mesquita major de la ciutat i una comunitat cristiana Destruït aquest nucli durant les guerres pel domini de la ciutat, sobre l’antiga mesquita hom edificà l’església parroquial, la qual rebé llavors el nom de Santa Maria d’Almatà i, posteriorment, el de el Sant Crist de Balaguer El nucli d’Almatà, emmurallat, era novament habitat a la segona meitat del s XII De l’antic nucli…

Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada

Comprenia els pobles de Lluçars, que n'era el centre administratiu, de Gàrzola, de Tòrrec, de Boada i d’Argentera Donà nom al municipi una antiga jurisdicció senyorial que tenia com a centre la casa de la Vansa Fou agregat abans del 1930 al municipi de Vilanova de Meià Noguera

És format per tres nuclis Rubió de Dalt i Rubió del Mig , damunt un contrafort oriental de la serra de Boada, i Rubió de Sòls , 2 km al N, vora el Segre L’església parroquial és dedicada a sant Miquel El castell de Rubió , que domina Rubió de Dalt, és esmentat el 1018