Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
la Vasa de la Vera Creu
Ermita
Ermita, dita també de Santa Helena, del municipi d’Àger (Noguera), esmentada ja al segle XVII.
Montaspre
Vista panoràmica des del castell de Montaspre (o Aspremont)
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat de la Noguera, probablement a la vall d’Àger, dins el terme de Camarasa, dit també Aspremont
.
Sant Alís
Església
Antiga església del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), al NE de la vila. També coneguda com Sant Aleix.
vegueria de Camarasa
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (dita també vegueria de Camarasa, Cubells i Montgai i, al segle XIV, del Marquesat) al voltant de la marca de Camarasa.
Fou creada després de la creació de la batllia reial el 1247, i ampliada vers el 1279 fins a Anyà i Montmagastre a l’E, Gerb al S, les Avellanes a l’W i la conca de Meià i l’Ametlla de Montsec, al N En adquirir la ciutat de Lleida el marquesat de Camarasa el 1396, la vegueria passà sota la jurisdicció del veguer de Lleida com a sotsvegueria, la qual, però, no persistí i fou repartida, al segle XVII, entre les vegueries de Lleida i d’Agramunt
torre dels Frares
Antiga granja, coneguda també com a torre de n’Eral o Torreneral, dels monestirs de Gualter (la Noguera) i de Poble (pla d’Urgell), dins l’antic terme de Torreneral. Des del segle XVII s’anomena el castell del Remei, al municipi actual de Penelles (Noguera).
Tenia 300 jornals de sembradura, vinya i oliveres
l’Urgell Mitjà
Sector de la vall del Segre, i de l’antic comtat d’Urgell, des del grau d’Oliana fins prop de Balaguer, que hom pot considerar que comprèn les riberes d’Oliana, Bassella, Ponts i Artesa de Segre, la part baixa de la ribera Salada, la vall d’Àger, la conca de Meià, el marquesat de Camarasa, les baronies de Rialb, la Vansa i Montmagastre, els Aspres de Balaguer i la part baixa de la ribera de Sió, territoris de les actuals comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès, l’Urgell i, sobretot, la Noguera
.
Aquesta regió de muntanya mitjana es contraposa, d’una banda, a l’Urgellet o Alt Urgell estricte, i de l’altra, al pla d’Urgell o Urgell, o Baix Urgell tradicional, i també al Segrià i a la Noguera estrictes El nom de Mig Segre pròpiament, Segre Mitjà ha estat també proposat per a una comarca d’extensió semblant, centrada a Ponts
la Pedrera
Jaciment paleontològic
Jaciment del Cretaci inferior situat a prop de Santa Maria de Meià (Noguera).
La seva importància ja fou destacada per Lluís Marià Vidal i Carreras, qui, el 1902, publicà una nota sobre aquest jaciment Des de llavors, s’han multiplicat els treballs en aquesta àrea, amb la qual cosa la llista faunística del jaciment ultrapassa les cinquanta espècies Les calcàries litogràfiques del Montsec es dipositaren en unes llacunes costaneres que ocasionalment mantenien contactes amb la mar Entre la fauna de la Pedrera, s’hi troben diferents espècies de peixos dels grups dels crossopterigis Holophagus , dels holostis Caturus, Ophiopsis, Lepidotes, Urocles, Vidalamia…
Vallfogona de Balaguer
L’edifici de l’escola de Vallfogona de Balaguer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme municipal de Vallfogona de Balaguer, de 26,96 km 2 d’extensió, és situat a l’esquerra del Segre, aigua avall de Balaguer, en una plana que es prolonga per terres urgelleses El municipi limita amb els de Térmens W, Balaguer W i N, en part pel Segre, la Sentiu de Sió N, per la partida de la Codosa, Bellcaire d’Urgell E, per les partides de la Saida o Saira, el Pla de Sant Jaume, Barretpicat i Carbona, l’enclavament de Remolins E, del terme de Bellvís Pla d’Urgell, amb Linyola SE, també del Pla d’Urgell, per la penya del Barranc i amb el territori principal de…
el Tossal
Poble
Poble (387m alt) del municipi de Ponts (Noguera), situat en una vall tributària, per l’esquerra, del Segre, sota el cingle d’Estany; de l’església parroquial (Sant Bartomeu) depèn l’ermita de Sant Domènec, al S del poble.
Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, també, els pobles de la Força d’Estany amb l’església i casa d’ Estany i de Torreblanca i l’església i castell de Sant Joan
Isot
Història
Antiga casa i comanda de l’orde de l’Hospital, situada prop de Bellfort, al municipi de la Baronia de Rialb (Noguera).
Consta com a comanda des d’abans del 1190 Entre el 1202 i el 1263 tingué també adjunta una comanda de monges hospitaleres Des del s XIII un sol comanador regia les cases d’Isot, Costoja i Berga