Resultats de la cerca
Es mostren 4044 resultats
Sant Jaume Sesoliveres
© Antonio Mora
Poble
Poble (187 m alt.) del municipi de Piera (Anoia), al S del municipi, a l’esquerra de l’Anoia, al voltant de l’església, parroquial des del 1070.
Pertanyia al terme del castell de Piera ja el 1058
Sant Jaume de Viladrover
Caseria
Caseria del municipi del Brull (Osona), de poblament disseminat, en un sector que forma un apèndix del terme entre els de Seva i de Balenyà.
Prengué el nom d’una antiga villa rural coneguda des del 1029 És anomenada popularment Sant Jaume dels Bastons , pel mas dels Bastons que té prop seu El 1860 tenia 18 famílies fou erigida en parròquia independent el 1878 L’església romànica és obra de principi del s XII, amb l’absis renovat al principi del segle actual
Sant Jaume de Queralt
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Església
Antiga parròquia del municipi de Bellprat (Anoia), als peus de l’antic castell de Queralt.
És una església romànica segle XI, molt modificada i, restaurada en la dècada dels noranta Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi tenia 7 masies l’any 1686 Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella
Sant Jaume de Fenollet
Església
Església romànica (segle XI) propera al mas de Fenollet, al municipi de Sant Bartomeu del Grau (Osona), a ponent del poble.
És de tradició llombarda, amb culte, sencera i sense afegitons
Sant Hipòlit de Voltregà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És el municipi més petit de la comarca i un dels més petits de Catalunya, al bell mig de la Plana, completament envoltat per les terres de les Masies de Voltregà Tot el seu àmbit municipal és pràcticament ple d’habitatges i edificacions, que tenen continuïtat urbanística, fins i tot, dintre del municipi de les Masies de Voltregà El tipus de relleu del municipi és el característic de la Plana, encara que es troba prop de les serralades orientals del Lluçanès És un petit territori que envolta el turonet on s’aixeca l’església, en la qual s’originà el nucli primitiu del…
Sant Genís Sadevesa
Església
Antiga església sufragània d’Olost, situada a l’extrem occidental del municipi de Sant Bartomeu del Grau (Osona), entre els masos Devesa i Sala.
És esmentada el 977 L’església és un edifici romànic del s XI, adossat a una masoveria
Sant Genís del Pi
Església
Antiga església parroquial i més tard (s XVII) sufragània de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), municipi al qual pertany.
Es formà en un domini o alou pertanyent al monestir de Ripoll des d’abans del 938 L’antic domini del Pi s’estenia de l’Alou a Casa-ramona de Sora i tenia una organització civil que es desféu al s XVI bo i repartint-se entre Sant Agustí de Lluçanès i el terme de Sora o Duocastella L’església, refeta al s XVIII, perdé els seus atributs parroquials el 1878 Té culte i és unida a Sant Agustí
Sant Genís
Poble
Poble i antiga quadra del municipi de Jorba (Anoia), centrat per l’església de Sant Genís, sufragània de la de Jorba, uns 2 km a ponent de Jorba.
Existia ja el 1270, i l’església fou renovada el 1620
Sant Fruitós de Quadres
Capella
Capella rural situada dins la demarcació de l’antiga vil·la rural de Quadres (974), del municipi de Gurb (Osona), a la parròquia de Granollers de la Plana.
Existia ja el 948, i amb els masos veïns formà una quadra, fusionada amb Gurb el 1840 L’església és preromànica, amb l’afegitó d’una capçalera i un absis al començament del s XI Fou restaurada el 1868 No té culte d’ençà del 1936
Sant Francesc-s’hi-moria
Capella
Popular capella del municipi de Vic (Osona), dins la parròquia de Calldetenes, prop de la carretera de Vic a Olot.
El seu nom, estrafet modernament, va lligat a una llegenda del pas de sant Francesc pel país, contada per Verdaguer Es deia abans Sant Francesc Salmunia per haver-se edificat prop del mas Almunia és coneguda des del 1244 S'ha reedificat diverses vegades, la darrera el 1946