Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
castell de Vilademàger
Aspecte del castell de Vilademàger
© SPAL / Diputació de Barcelona
Castell
Antic castell del municipi de la Llacuna (Anoia), situat en un cim (712 m alt.), al SE de la vall de la Llacuna.
Rebé el nom d’un magnat anomenat Màger, que hi bastí el castell abans del 987 passà als Gurb-Queralt, successors seus, que el tenien en feu pels comtes de Barcelona, i abans del 1079 el seu domini passà als Cervelló i als seus descendents, que amb el títol de baronia de la Llacuna el posseïren fins al segle XIX El castell era el centre de l’extens terme de la Llacuna L’església de Sant Pere, conservada encara dins el que fou recinte murat del castell, fou l’única parroquial del terme, que a partir al segle XIV es repartí amb la Llacuna L’església de Sant Pere, dita sovint Sant Pere de Màger…
Collsacabra
Vista de Sant Julià de Cabrera, municipi de Santa Maria de Corcó, Osona, que es troba a l’altiplà de Collsacabra, al NE d’Osona. La fotografia mostra la construcció romànica de l’església parroquial d
© A. Bachs
Altiplà
Altiplà del nord-est d’Osona, conegut també sovint amb el nom d’el Cabrerès (tot i que, històricament, només el sector occidental de l’altiplà pertanyia al terme de Cabrera), que constitueix una unitat morfològica ben delimitada, a la zona de contacte entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes.
És format per una plataforma estructural que s’estén en una superfície de 10 per 12 km, amb una altitud entre 900 i 1300 m Pels sectors oest i sud enllaça suaument amb els relleus de la plana de Vic, mentre que pel nord resta tallat per l’abrupte escarpament de falla de la vall d’Hostoles, i per l’est, per una immensa cinglera que el separa del veí massís de les Guilleries És constituït per materials sedimentaris, gresos i margues principalment, entre els quals es destaquen els eocènics El relleu és molt pla, amb nombrosos petits turons testimoni coronats de gresos i amb presència de formes…
Sant Bartomeu del Grau
Sant Bartomeu del Grau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector occidental de la Plana de Vic, de la qual el separa la costa o cinglera que fa d’espona, i s’estén vers l’W per l’altiplà del Lluçanès i vers la depressió d’Alboquers, al S El terme, allargassat, limita al N amb Sobremunt Lluçanès, a l’E amb Santa Cecília de Voltregà, Gurb, Vic i Santa Eulàlia de Riuprimer, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès i a l’W amb l’enclavament de Muntanyola Osona, amb Oristà i Olost Lluçanès Drenen les terres del terme la riera de Sant Joan, la riera de Sant Bartomé, el torrent de Font Salada i la capçalera de la riera d’Olost…
el Brull
Església de Sant Martí, al Brull
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, al límit amb les terres septen-trionals del Vallès Oriental Limita a l’W amb l’enclavament de Seva, al NW amb Balenyà, al N amb Seva, a l’E amb Viladrau, i al SE, al S i al SW amb els termes de Montseny, Tagamanent i Aiguafreda, respectivament, els tres del Vallès Oriental És un municipi força muntanyós, sobretot el sector que limita amb les terres del terme de Montseny, ja que s’integren dins el Parc Natural del Montseny Així, les terres meridionals arriben a assolir altituds importants, com a la Creu de Matagalls 1 697 m, que fa de…
Sant Agustí de Lluçanès
Sant Agustí de Lluçanès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la subcomarca del Lluçanès, a la divisòria d’aigües del Ter i el Llobregat, al collet de Sant Agustí 860 m Limita al NE amb Sora, al SE amb Sant Boi de Lluçanès, al SW amb Perafita, a l’W amb Lluçà i al NW amb Alpens El terrreny és boscós i trencat, i s’estén vers l’E fins al cim de la serra dels Munts 1 059 m Drena Sant Agustí de Lluçanès el torrent de l’Alou, tributari de la Riera Gavarresa, i el de Cussons o Sant Quirze, tributari del Ter Les terres es formaren al llarg de les primeres èpoques del Terciari Biogeogràficament, forma…
Òdena
Òdena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal d’Òdena, de 52,65 km 2 , ocupa una bona part de la conca homònima, vers el N d’Igualada Havia tingut més extensió, però el 1925 li foren segregades unes 600 ha per a engrandir el terme d’Igualada Limita dins la comarca de l’Anoia amb Rubió NW, Jorba W, Igualada i Vilanova del Camí S, puntualment amb la Pobla de Claramunt SE i Castellolí E, i, a més, amb el municipi bagenc de Castellfollit del Boix NE És accidentat al N per les serres de Rubió i de Castellfollit del Boix al límit amb el Bages, que separen les conques hidrogràfiques de l’Anoia i del…
Montesquiu
El Ter al seu pas pel poble de Montesquiu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la comarca, a la vall del Ter, riu que el travessa de N a SE Limita al N amb els municipis de les Llosses Ripollès i Santa Maria de Besora, que també hi limita pel sector de llevant Per l’E confronta a més amb Sant Quirze de Besora i per l’W amb Sora El torrent dels Ferrers, que davalla des dels cims de Santa Maria de Besora, desguassa al Ter per l’esquerra, i per la dreta ho fa la riera de Sora El terme és força abrupte, a excepció del sector per on passa el Ter, que forma una petita vall Les terres del terme es formaren durant les…
Santa Margarida de Montbui
Santa Margarida de Montbui
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la conca d’Òdena.
Situació i presentació El terme municipal de Santa Margarida de Montbui, de 27,58 km 2 , és situat al SW d’Igualada, a la dreta de l’Anoia riu que separa els dos municipis entre les confluències de la riera de Tous, a ponent, i el torrent de Garrigosa, a llevant Limita amb els termes d’Igualada i Jorba al N, Sant Martí de Tous a l’W, Santa Maria de Miralles al SW, Orpí al S i Vilanova del Camí a l’E El territori és planer al sector septentrional i forma vers el SW un triangle accidentat per la serra de Collbàs i la de la Portella, i pels extrems orientals de la serra de Miralles, on s’aixeca…
Masquefa
Vista general de Masquefa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, al límit amb l’Alt Penedès, ja dins de la depressió prelitoral del Penedès.
Situació i presentació El terme municipal de Masquefa, de 17,06 km 2 , és a l’extrem sud-oriental de la comarca Limita pel costat de l’Anoia amb els termes de Piera W i els Hostalets de Pierola N i NE, i amb els de Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, a l’E i Sant Llorenç d’Hortons Alt Penedès, al S i E El torrent del Sastre i la riera de Masquefa escorren les barrancades al Llobregat i trenquen els alts de Masquefa el punt més elevat és el Serral de Margall, a 320 m, formats per estrats del miocè Comprèn el poble de Masquefa, cap de municipi, part del poble de la Beguda Alta i nombroses…
catedral de Vic
Vista de la catedral de Vic amb el conjunt d’edificis que l’envolten, al nucli antic de la ciutat
© Fototeca.cat
Temple principal del bisbat de Vic, que té com a titular sant Pere.
Evolució de les edificacions El primer centre episcopal i la primitiva catedral, documentada des del 516, es trobaven a tocar del temple romà, a l’àrea ocupada actualment per l’església de la Pietat foren destruïts per les incursions sarraïnes i la destrucció de la ciutat del 826 En repoblar-se la ciutat a partir del 879 i erigir-se de nou el bisbat vers el 885, es construí un nou grup d’esglésies episcopals a la part baixa de la ciutat, prop del nou Vicus Ausonae , dedicades a sant Pere, santa Maria i sant Miquel, a les quals, per la precocitat de la primera construcció, calgué fer noves…