Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
la Colònia Llaudet
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), a l’esquerra del Ter, aigua amunt de la vila.
S'originà al voltant de la fàbrica de filats de cotó creada el 1901 per l’industrial JLlaudet
Rama
L’antic casal de Rama, substituït a la fi del segle XIX per un petit palau versallesc
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Ripoll (Ripollès), fins el 1970, del de la Parròquia de Ripoll.
És situat a la dreta del Ter, aigua amunt de la vila, al voltant de l' hostal de Rama i de la masia dita la Torre de Rama
Santa Maria del Camí
Poble
Poble del municipi de Veciana (Anoia), situat en la confluència de la coma de Santa Maria i l’Anoia, vora la carretera N-II, dins l’enclavament (i antiga quadra) de Santa Maria del Camí (0,44 km2), estès a l’esquerra de l’Anoia i separat del nucli principal pel terme de Copons.
Sorgí al voltant de l’antic monestir de Santa Maria del Camí, que serví de parròquia des del 1868, que fou creada, fins el 1919, que fou bastida l’actual Al s XIX formà municipi amb el lloc de Castellnou del Camí
la Roca de Pelancà
Penyal de la Roca de Pelancà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), situat en un penyal sobre el Ter, al seu aiguabarreig amb la riera d’Abella.
Es formà al voltant de l’antic castell de Pelancà o la Roca de Pelancà , del qual resten les ruïnes Vista de la Roca de Pelancà © fb Esmentat ja el 1061, pertangué als comtes de Cerdanya i més tard passà a la família Descatllar segles XII-XVII Tingué un paper destacat en les guerres contra Joan II L’església de Santa Maria de la Pietat és de tradició romànica
l’Albereda
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Martí de Tous (Anoia), al voltant de la torre i de la masia del mateix nom.
El torrent de l’Albereda neix vora el castell de la Roqueta i desguassa a la riera de Tous
Llavanera
Veïnat
Veïnat del municipi de Pardines (Ripollès), a 700 m del poble, format al voltant d’una masia que remunta al s XI.
monestir de Camprodon
El monestir de Camprodon
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Sant Pere de Camprodon
), situada dins l’actual vila de Camprodon.
Fou fundada vers el 948 o 950 pel comte Guifré de Besalú, el qual inicialment li confià les villes rurals de la vall de Llandrius, dita després de Camprodon El seu patrimoni aviat adquirí una gran importància Entre el 1020 i el 1054 l’abadia estigué unida al bisbat de Besalú, i després a Sant Joan de les Abadesses Vers el 1067 tornà a tenir abat propi i una comunitat de més de vint monjos El 1078 fou unida a Moissac Llenguadoc, sota l’observança de Cluny, a la qual restà pràcticament sotmesa fins al voltant del 1461 El 1592 Climent VIII li reconegué la independència i li permeté d’unir-se…
Can Feixes
Caseria
Caseria del municipi de Cabrera d’Anoia (Anoia), al límit amb el de Mediona (Alt Penedès), format al voltant de l’antic mas de la Pineda.
les Quadres
Vista general de la caseria de les Quadres
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), vora el terme i la vila de Calaf, al voltant de l’església de Sant Joan de les Quadres.
Sant Jaume Sesoliveres
Vista de l’església de Sant Jaume Sesoliveres (Piera)
© Antonio Mora
Poble
Poble (187 m alt.) del municipi de Piera (Anoia), al S del municipi, a l’esquerra de l’Anoia, al voltant de l’església, parroquial des del 1070.
Pertanyia al terme del castell de Piera ja el 1058