Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
hostal del Violí
Hostal
Antic hostal del municipi d’Argençola (Anoia), vora l’antic traçat de la carretera de Barcelona a Lleida, dins l’antic terme de Carbasí.
la Ràpita
Poble
Poble del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), situat al SW del terme, al llarg de la carretera de Barcelona a València.
La línia del ferrocarril el separa de la riba dreta del riu de Foix
regió de Manresa
Regió del Principat de Catalunya, que comprèn les comarques d’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès, és a dir, aproximadament les conques alta i mitjana del Llobregat.
Administrativament coincideix, aproximadament, amb l’antic corregiment de Manresa i amb la franja llevantina del de Cervera, i posteriorment amb els partits judicials d’Igualada, Manresa i Berga província de Barcelona i Solsona província de Lleida, i eclesiàsticament pertany a les diòcesis de Vic Bages i Anoia i de Solsona, llevat d’uns sectors d’Anoia diòcesi de Barcelona i del Solsonès Urgell
el Pago
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Subirats (Alt Penedès), a l’E de Sant Pau d’Ordal, a la carretera de Barcelona a València pel coll d’Ordal.
monestir de Santa Maria del Camí
Priorat
Antic priorat benedictí del municipi de Veciana (Anoia), situat prop del poble de Santa Maria del Camí, a l’antic camí ral de Barcelona a Lleida.
Sembla que inicialment era un hospital de camí que el 1228 fou cedit a l’abadia de Santa Cecília de Montserrat, que el convertí en un petit priorat proveït amb monjos de Santa Cecília Al s XIII es construí l’església actual, d’absis llis, amb uns altres dos a l’interior, a manera de creuer El 1539 passà amb tots els béns de Santa Cecília al monestir de Santa Maria de Montserrat, quan ja no tenia prior ni comunitat i era encomanada per l’abat de Montserrat al rector de Sant Martí d’Albarells, d’on es considerava sufragània A vegades és dita de Santa Maria Magdalena Tingué culte fins el 1919 Ha…
l’Estació
Barri
Barri del municipi de la Granada (Alt Penedès), situat 1 km al SE del poble, a redós de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Tarragona.
Ancosa
Masia
Masia situada a la serra d’Ancosa, dins el terme municipal de la Llacuna (Anoia).
Aquest lloc fou concedit, el 1153, pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als monjos cistercencs de Santa Maria de Valldaura per tal com les condicions d’aquest monestir proper a Barcelona no eren satisfactòries La manca d’aigua féu que els monjos no s’hi traslladessin definitivament i que no abandonessin Valldaura fins adquirir vora el Gaià el terreny on hagué de bastir-se el monestir de Santes Creus Ancosa es mantingué fins el 1835 com a granja d’aquest monestir
la Gornal
Kippelboy (CC BY-NC 2.0)
Poble
Poble i cap del municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), situat a la vora de la carretera de Barcelona a Tarragona, al NW del terme.
L’església parroquial, Sant Pere, és d’origen romànic
el Penedès
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de l’E de Catalunya, que comprèn les actuals comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn bona part del…
Sant Salvador de Sacalçada
Capella
Antiga capella del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), situada a l’indret de la torre de Sant Salvador, prop de la carretera de Barcelona a Tarragona.
Al lloc dit Calciata 990, consta des del 1180 la capella de Sant Salvador, que rebia aquest nom pel fet de trobar-se prop de l’antiga calçada o via romana Originàriament era de la parròquia d’Olèrdola, però consta de Vilafranca des del 1413