Resultats de la cerca
Es mostren 5840 resultats
Peñalara
Cim
Pic culminant de la serra de Guadarrama, al NE del port de Navacerrada (2 469 m), entre Segòvia i Madrid.
Peña Labra
Cim
Pic de la serralada Cantàbrica, entre la comunitat de Cantàbria i la província de Palència (2.016 m).
Peña de Francia
Cim
Pic culminant de la Sierra de Francia, a la província de Salamanca, al Sistema Central de la península Ibèrica (1 723 m).
Sierra de la Peña
Serra
Serralada d’Aragó, a la província d’Osca, que corre d’W a E entre el riu Aragó (que la flanqueja també pel cantó N) i el Gállego.
A la Peña de Oroel té 1 769 m
vall Peguera
Vista de la Cresta de l’Avió a la Vall Peguera (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Alta vall del Pallars Sobirà, dins el terme d’Alins, formada al vessant meridional del pic d’Escorbes (2 788 m alt.) i del pic de vall Peguera
(2 743 m) (al SE del primer i que domina, per l’W, la Conca de Baiau).
És drenada pel barranc de vall Peguera , que desemboca, per la dreta, al riu de Tor, al poble de Tor
Peguera
Estany Tort de Peguera (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Coma del Pallars Sobirà, dins el municipi d’Espot, que davalla de la línia de crestes que separa la vall d’Espot de la d’Àssua i la Fosca: cims de Muntanyó (2 708 m alt.), pic de Mainera (2 906 m alt.), tuc de Saburó (2 908 m alt.), pic de Peguera
(2 942 m alt.); la cresta despresa d’aquest pic vers el N i formada pels pics de Monestero (2 878 m) i de Fonguero (2 883 m) i pel pui de Linya (2 868 m) la separa de la de Monestero.
La capçalera conté els nombrosos estanys de Peguera , circ d’origen glacial estany petit i estany gran de Peguera , del cap del Port, del Ferro, de la Llostra, Aimagat, Escondits, de la Cabana, de la Coveta, Negre el més gran, Trullo, Tort de Peguera on hi ha el refugi JMBlanc, els tres darrers convertits en pantans per la construcció de preses que alimenten la central de Lladres Llur emissari, el riu de Peguera , que rep, per l’esquerra, l’aigua de la conca de Lladres, s’uneix a l’Escrita a Espot
baronia de Pedralba
Història
Jurisdicció senyorial donada el 1347 a Roderic Sanxis Sabata de Calataiud.
Al s XV passà als Centelles i més tard tornà als Sabata de Calataiud, comtes del Real, i finalment als ducs de Vilafermosa
Pedrafita
Església
Casa i església (Santa Anna) del municipi de Rubió (Anoia), al sud del poble.
El Paular
Municipi
Monestir (Santa Maria del Paular) situat a la vall del Lozoya (municipi de Rascafría, Segòvia), fundat el 1390 per Joan I de Castella i incorporat tres anys després a l’orde cartoixà.
Amb les seves fundacions —Sevilla 1400, Miraflores 1442, Granada 1506—, contribuí especialment a la difusió de l’orde a Castella i a Andalusia Suprimit a la desamortització del 1835, i declarat monument nacional el 1876, fou donat als monjos de Valvanera Logronyo el 1954, i el 1957 esdevingué priorat benedictí independent des d’aleshores ha tingut una relació intensa amb Montserrat
baronia de Paternoy
Història
Jurisdicció senyorial concedida als Ayerbe, quan la baronia d’Ayerbe
passà a la corona.