Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb Sant Feliu de Guíxols S, Santa Cristina d’Aro W, Calonge N i amb la mar a llevant S’estén per tot l’extrem oriental de la vall d’Aro i comprèn el poble de Castell d’Aro, centre històric, el nucli turístic de Platja d’Aro, actual cap administratiu del municipi, el centre residencial de s’Agaró i els antics veïnats de Fenals d’Amunt i Fenals d’Aro, a més de nombroses urbanitzacions i antics masos esparsos La vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la resta del Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que toquen a la mar els quals formen un…

Hi ha una platja notable, que hom ha intentat sovint de convertir en platja particular de la urbanització de s'Agaró

Situació i presentació El terme limita al N amb Vulpellac, a l’E amb Mont-ras i al S i l’W amb Palamós El sector muntanyós, al N, al NW i, en part, al SW, ocupa poc més de la meitat del territori i és cobert de bosc pins i alzines sureres Montagut, de 269 m d’altitud i límit amb el municipi veí de Palamós antic terme de Vila-romà, és el punt més alt de la contrada La vall, ben conreada, s’eixampla i s’obre vers el SE, cap a les terres planes del corredor de Palafrugell És drenada per la riera de Vall-llobrega, tributària per la dreta de la riera d’Aubi, a la qual desemboca ja dins el municipi…

Domina Caldes de Boí Al vessant septentrional presenta una petita gelera La primera ascensió tingué lloc el 1882 el 1907 hi fou collocada una creu de ferro Al vessant SE s’estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l’emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers

Situació i presentació Limita amb l’Escala Alt Empordà al N, amb Torroella de Montgrí a l’E, amb Ullà al S, amb la Tallada d’Empordà a l’W i amb Albons al NW Travessa el municipi el rec del Molí, ara aprofitat per a regar, que abans alimentava diversos molins, entre els quals el molí de Bellcaire, que encara es conserva, com també la seva masia el terme és drenat, així mateix, per altres petites séquies que se’n deriven, tributàries del Ter Aquest riu sembla que antigament tenia dos braços, un dels quals desembocava a Empúries, després de travessar el terme de Bellcaire Va ser desviat a la…

És situada en un extrem del poble, al vessant oriental del puig Va ser església parroquial fins a finals del segle XVII, quan va quedar com a capella del cementiri fins la construcció d’una de nova als anys cinquanta del segle XX Sant Joan in Bedenga apareix en una butlla del papa Silvestre II, del 1002, que confirma la seva possessió a la seu de Girona L’església presenta dues etapes constructives, la més antiga de les quals correspondria a una església preromànica de planta basilical amb tres naus i transsepte Al segle XI va ser reformada amb la construcció d’una nova capçalera, en…

Comprenia Claramunt, Montbui, Castellolí, Òdena, Orpí, Capellades, Jorba i Tous Igualada en restava exclosa —malgrat pertànyer-hi geogràficament— per tal com era carrer de Barcelona els cinc primers termes pertanyien als Cardona, els quals hi tenien un governador El 1385 passà a constituir la sotsvegueria d’Igualada, amb l’afegit d’algunes localitats de la vall de la riera de Carme Fins al segle XVII hi hagué litigis entre els sotsveguers d’Igualada i els senyors jurisdiccionals, ducs de Cardona

Existia ja al segle XIII i segons LG Constans hi hagué un monestir desaparegut al segle XVI L’edifici fou bastit el 1758 i afegit a una masia de la mateixa època L’antiga imatge fou destruïda el 1936 Eren populars els aplecs que s’hi celebraven El santuari resta molt vinculat al record de la figura de Josep Oriol, que en fou beneficiat 1675

Originàriament era un petit nucli de pescadors arran de mar, entorn dels carrers de les Illes i de Santa Anna, que apareix ja com a nucli habitat el 1757 Al segle XVIII serví de port per a embarcar-hi els productes de la terra de la comarca i portar-los a Barcelona Parròquia des del 1928, la seva església Santa Anna havia estat construïda al començament del segle XX Des del 1950 és un dels primers centres turístics de la Costa Brava Durant la temporada d’estiueig, la població flotant supera les 15000 persones La dedicació a la pesca ha disminuït en benefici de la dedicació als serveis…