Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
castell de Vilademàger
Aspecte del castell de Vilademàger
© SPAL / Diputació de Barcelona
Castell
Antic castell del municipi de la Llacuna (Anoia), situat en un cim (712 m alt.), al SE de la vall de la Llacuna.
Rebé el nom d’un magnat anomenat Màger, que hi bastí el castell abans del 987 passà als Gurb-Queralt, successors seus, que el tenien en feu pels comtes de Barcelona, i abans del 1079 el seu domini passà als Cervelló i als seus descendents, que amb el títol de baronia de la Llacuna el posseïren fins al segle XIX El castell era el centre de l’extens terme de la Llacuna L’església de Sant Pere, conservada encara dins el que fou recinte murat del castell, fou l’única parroquial del terme, que a partir al segle XIV es repartí amb la Llacuna L’església de Sant Pere, dita sovint Sant…
hostal de Castellví
Aspecte Can Castellví (Jorba)
© Laura Feliz Oliver
Hostal
Antic hostal i casa de postes al camí ral de Barcelona a Lleida, dins el terme de Jorba (Anoia).
la Bolla
Barri
Barri de Flaçà (Gironès), a l’est del poble, on hi ha l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou.
Masmesó
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Jordi Desvalls (Gironès), a llevant del poble, vora l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou.
el Bruc de Baix
Barri
Barri del municipi del Bruc (Anoia), situat al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida, al límit amb el terme de Pierola.
l’Estació
Veïnat
Veïnat del terme de Sant Jordi Desvalls (Gironès), a llevant del cap municipal, format al voltant de l’estació de Barcelona a Portbou.
hostal del Violí
Hostal
Antic hostal del municipi d’Argençola (Anoia), vora l’antic traçat de la carretera de Barcelona a Lleida, dins l’antic terme de Carbasí.
comtat de Girona
Mapa del comtat de Girona
© Fototeca.cat
Història
Territori entorn de la ciutat de Girona regit per un comte.
Després que els homes de Girona lliuraren la ciutat a Lluís el Piadós 785, hom organitzà el comtat, que fou encomanat a Rostany, segurament un franc, i que estenia la seva jurisdicció des del comtat d’Empúries i la mar fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d’Osona o les Guilleries pel nord-oest, incloent-hi aleshores el pagus de Besalú El segon comte fou Odiló 812-817, i el 817 el comtat fou integrat, amb Narbona i els altres comtats orientals de Barcelona, d’Empúries i de Rosselló, a la marca de Septimània En morir Odiló, Berà de Barcelona fou nomenat comte de…
regió de Manresa
Regió del Principat de Catalunya, que comprèn les comarques d’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès, és a dir, aproximadament les conques alta i mitjana del Llobregat.
Administrativament coincideix, aproximadament, amb l’antic corregiment de Manresa i amb la franja llevantina del de Cervera, i posteriorment amb els partits judicials d’Igualada, Manresa i Berga província de Barcelona i Solsona província de Lleida, i eclesiàsticament pertany a les diòcesis de Vic Bages i Anoia i de Solsona, llevat d’uns sectors d’Anoia diòcesi de Barcelona i del Solsonès Urgell
monestir de Santa Maria del Camí
Priorat
Antic priorat benedictí del municipi de Veciana (Anoia), situat prop del poble de Santa Maria del Camí, a l’antic camí ral de Barcelona a Lleida.
Sembla que inicialment era un hospital de camí que el 1228 fou cedit a l’abadia de Santa Cecília de Montserrat, que el convertí en un petit priorat proveït amb monjos de Santa Cecília Al s XIII es construí l’església actual, d’absis llis, amb uns altres dos a l’interior, a manera de creuer El 1539 passà amb tots els béns de Santa Cecília al monestir de Santa Maria de Montserrat, quan ja no tenia prior ni comunitat i era encomanada per l’abat de Montserrat al rector de Sant Martí d’Albarells, d’on es considerava sufragània A vegades és dita de Santa Maria Magdalena Tingué culte fins el 1919 Ha…