Resultats de la cerca

L’església de SantPere, existent ja el 1038, tenia un petit nucli o sagrera pròpia el 1320, que es despoblà totalment als s XIV i XV Modernament es formà entorn seu una petita caseria que tenia nou cases el 1850

Existia ja el 1260 i surt com a sufragània de Piera entre els s XV i XVI L’edificació, en part romànica, ha estat renovada i es troba adossada a les restes d’una vella torre

La seva expansió ha estat motivada per l’afluència de població immigrada i s’han produït grans problemes d’equipament i d’infraestructura El 1966 s’inaugurà la capella de Sant Maur, erigida en parròquia el 1968

Fou concedida per Jaume I a Guillem Sescorts o Sescots Atesa la vinculació dels Sescots a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hom ha cregut que li pervindria el nom d’aquest orde militar

És una església romànica segle XI, molt modificada i, restaurada en la dècada dels noranta Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi tenia 7 masies l’any 1686 Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella

L’església És una construcció del final del segle XI que, malgrat les modificacions posteriors, sobretot d’època gòtica, ha conservat la seva estructura Consta de planta de creu llatina, formada per l’encreuament de la nau principal amb un transsepte, i un absis quadrangular a l’est Al mur nord de la nau principal es van obrir dues capelles gòtiques emmarcades amb arcs apuntats, i al mur sud, una capella abarrocada Els dos braços del transsepte havien estat capçats per dos absis semicirculars que van ser substituïts posteriorment per dos edificis quadrangulars una capella gòtica al braç nord…

Comprèn territori del Senegal, Mauritània, Mali, el Txad, Nigèria, el Níger, el Sudan i Etiòpia De fet, constitueix una zona bioclimàtica que fa transició entre la del Sàhara, al N, i la del Sudan, al S La zona saheliana es distingeix del Sàhara per la regularitat de les pluges d’estiu aquestes, però, són molt febles menys de 250 mm anuals a la franja nord i entre 300 i 500 mm a la franja meridional Això permet, però, una certa vegetació estèpica amb gramínies, acàcies espinoses i els típics baobabs La població és en general nòmada ramaderia, excepte en alguns sectors meridionals on és…

Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un sòcol…

La capital és Saarbrücken És el més petit dels länder alemanys, llevat dels länder urbans de Bremen i Hamburg Morfològicament forma part de l’anticlinal de Saarbrücken, que s’estén entre Hunsrück a l’W i el Pfälzer Wald a l’E, i que ha estat afectat per plegaments i fractures Ofereix un paisatge de cims arrodonits i emboscats al S, i superfícies planes al N és travessat, de SE a NW, pel Saar, i la seva vall en constitueix l’eix vital El clima és continental, amb pluges inferiors als 1 000 mm anuals Densament poblat 417 h/km 2 est 2000, la població es concentra a la vall del riu La riquesa…

Centre cultural, industrial i comercial, i nus de comunicacions Centre d’ensenyament superior Universität des Saarlandes, fundada el 1948