Resultats de la cerca
Es mostren 1439 resultats
Ca l’Abadal Nou
Ca l’Abadal Nou (Calonge de Segarra)
© C.I.C.-Moià
Puntland
Divisió administrativa
Regió de Somàlia autodeclarada autònoma.
Ocupa, en una àrea d’uns 212500 km 2 , l’extrem NE de la Banya d’Àfrica, al litoral de l’Oceà Índic, amb el golf d’Aden a la costa N La capital és Garowe, però el centre econòmic és Bosaso El nom prové de l’antic país de Punt , suposadament situat a la mateixa àrea Vers el 2005, la població era d’uns 2,5 milions d’habitants, la gran majoria de llengua somali i religió musulmana Com a entitat política té l’origen en la guerra civil que esclatà a Somàlia l’any 1991, i en la subsegüent fragmentació de l’Estat pels enfrontaments entre clans i Govern L’any 1998 el territori s’autoproclamà autònom…
Tolosa
Masia
Masia i antic terme del municipi d’Argençola (Anoia), situat a 775 m alt., al cim de l’altiplà que separa la Segarra d’Anoia, dins l’antiga parròquia de Carbasí.
Sud-est
Divisió administrativa
Departament d’Haití.
La capital és Jacmel 13 730 h 1982
Sud
Divisió administrativa
Departament d’Haití.
La capital és Les Cayes 34 090 h 1982
Somàlia Italiana
Geografia històrica
Antic protectorat italià (1889-1960) de l’Àfrica nord-oriental.
Arran de la Segona Guerra Mundial fou administrat 1941-50 per la Gran Bretanya Pel juliol del 1960 assolí la independència i formà, juntament amb l’ex-Somàlia Britànica, l’estat de Somàlia
Somàlia Britànica
Geografia històrica
Antic protectorat britànic (1887-1960) de l’Àfrica oriental.
Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupat per Itàlia 1940-41 Pel juny del 1960 assolí la independència i al juliol següent s’integrà a l’estat de Somàlia
Somàlia
Els campaments de les forces militars de pacificació de l'ONU, distribuïts pel territori somalí
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, situat entre Djibouti (NW), Kenya (SW) i Etiòpia (W) i banyat per l’oceà Índic (E i S) i el golf d’Aden; la capital és Muqdiisho.
La geografia El país forma part de l’altiplà somaloetiòpic, que acaba al N en un vorell abrupte parallel a la costa i a l’E en una vasta plana litoral Aquest vorell muntanyós és constituït per la serralada de Golis i els monts Ogo, que culminen en el Surud Ad 2408, el cim més alt del país Les costes, pobres en rades, són baixes, arenoses i rectilínies a l’oceà Índic i rocalloses les del golf d’Aden fins al cap Guardafui Clima molt calorós, amb poca oscillació tèrmica estacional i diürna i una escassa pluviositat menys de 250 mm Les muntanyes del Hawd, regades pel monsó del NE, reben més…