Resultats de la cerca
Es mostren 11127 resultats
Gävle
Ciutat
Capital del län de Gävleborg, Suècia, a l’entrada del golf de Bòtnia.
El riu Gävle la divideix en dues parts al nord, el centre comercial i de negocis, de construcció moderna, i al sud, el nucli antic És un nucli industrial paper, pasta de paper, indústria química, articles de cuir i porcellana, construccions navals Port l’avantport de Frederiksskans importa carbó, petroli i matèries primeres i exporta fusta, pasta de paper, ferro i acer
Garcia
L’església parroquial antiga de Garcia, destruïda el 1936 i actualment abandonada
Ajuntament de Garcia
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre, estès a banda i banda del riu, a la seva confluència amb el riu de Siurana, al sector N de la cubeta de Móra.
Situació i presentació El municipi de Garcia, d’una extensió de 52,37 km 2 , limita a tramuntana amb Vinebre aigua amunt del pas de l’Ase i la Torre de l’Espanyol, al sector de llevant amb el Molar, el Masroig i els Guiamets, tots tres del Priorat, a migdia amb Tivissa, Móra la Nova pel caminal de les Planes i Móra d’Ebre pel caminal de la Partició de Garcia, i a ponent amb Ascó Al N del terme, el territori és accidentat a l’esquerra del riu per la serra del Tormo 523 m al cim homònim, que forma la paret oriental, dita de Comes Llargues, del congost del pas de l’Ase i que és continuada a la…
Gällivare
Paisatge de Gällivare
© Staffan Widstrand/imagebank.sweden.se
Ciutat
Ciutat del län
de Norrbotten, Suècia, al SE de Kiruna.
És un centre miner important que explota els jaciments de ferro de Malmberget, els més grans del país, i els de Koskullskulle
Galí
Església
Antiga quadra i església del municipi dels Prats de Rei (Anoia), a l’W de la vila.
A mitjan s XIX formava part del municipi de Solanelles
Freixe
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Piera (Anoia), a l’esquerra de l’Anoia, aigua avall del Badorc.
El 954 fou concedida la carta de poblament, dins el terme del castell de Fontanet Piera, per Guitard, de la família vescomtal de Barcelona El 1084 hi havia ja bastit el castell de Freixe , que aviat s’independitzà del de Fontanet Al s XIII passà a l’església de Solsona A mitjan s XIV tenia 15 cases En resta l’església Sant Nicolau, que depenia de la de Santa Maria de Piera
mas de Frauques
Masia
Torre
Masia i antiga torre (torre de Frauques) del terme de Tivissa (Ribera d’Ebre), al sector muntanyós que separa la vall de l’Ebre de la costa.
la Fortesa
Aspecte del poble de la Fortesa
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), a l’altiplà de Calaf, al NE d’aquesta vila.
El nucli és un petit conjunt de cases, amb carrerons i arcs de passatge coberts, molt evocadors dels petits nuclis agrupats de la vella Segarra Se'n destaca Can Ribalta, una gran casa refeta en part el 1760, ornada amb arcs de pedra i amb un gran escut portat de fora La seva església parroquial Sant Joan depenia de la de Boixadors, i amb aquest poble formà un municipi al segle XIXÉs un petit edifici rectangular amb sagristia i capella annexa al costat de migdia, i un doble campanar d’espadanya, refet al segle XVII i ha restaurat posteriorment És un lloc ric en aigües sota el qual neix el…
la Fortesa
Veïnat
Veïnat i antiga quadra del municipi de Piera (Anoia), a l’extrem meridional del terme, a la dreta de l’Anoia, al límit amb l’Alt Penedès.
Davao
Ciutat
Ciutat del sud de l’illa de Mindanao, Filipines, al fons del golf de Davao, al peu del volcà Apo.
Els últims anys ha experimentat un gran creixement demogràfic degut a una forta immigració japonesa És el centre d’una fèrtil regió agrícola abacà, arròs, copra, cacau, cafè, plantacions de cautxú i cocoters És un port molt actiu que exporta abacà i copra