Resultats de la cerca

Situada vora el riu Eskilstuna, emissari del llac Hjälmaren al llac Mälaren Important nucli de la indústria sueca de l’acer eines de tall té, a més, tallers de construccions mecàniques, de motors, d’instruments de precisió i d’armament

Formà part del regne danès des dels seus orígens, i la seva capital, Lund, esdevingué ~1103 seu arquebisbal Per la seva riquesa cerealística i la seva estratègica situació fou tradicionalment cobejada pels suecs, però fins al tractat de Roskilde 1658 Suècia no n'aconseguí la incorporació, ratificada per les paus de Copenhaguen 1660 i Lund 1679 La Universitat de Lund, fundada el 1668, contribuí a difondre la cultura sueca a Escània

Neix a la serralada de Mugodžary i desguassa a la mar Càspia Al desert presenta una cadena de llacs poc salats que s’uneixen entre ells només a l’estiu, quan el riu no és glaçat Un 80% de la seva aigua prové del desglaç A la plana, prop de l’embocadura, hi ha importants jaciments de petroli

L’església parroquial Santa Maria és esmentada ja el 1002 com a pertanyent al monestir de Sant Cugat del Vallès, a l’igual del castell de Clariana , del qual romanen algunes restes Al s XIX formà un municipi amb la Goda

El castell El recinte de la fortalesa s’aixeca en un punt estratègic, des d’on es domina la conca d’Òdena i el congost de l’Anoia Tot el conjunt queda encerclat per muralles i s’articula a partir d’una imposant torre mestra, que presideix el recinte sobirà Entre el recinte sobirà, a l’oest, i el jussà, a l’est, s’alcen les restes de l’església romànica de Santa Maria del castell de Claramunt i la capella més tardana dedicada a santa Margarida Davant d’aquests temples, a l’oest, s’estén un pati, que havia estat un fossar, tancat amb un pany de muralla emmerlat El clos del castell Un dels…

La capital és Čimkent

És el centre comercial i el nucli industrial indústria alimentària, de material de construcció, quimicofarmacèutica foneries de plom d’una regió productora de cotó Aeroport

De la seva església parroquial Sant Vicenç depèn la de Durfort