Resultats de la cerca
Es mostren 3088 resultats
Sant Pere de Copons
Caseria
Caseria del municipi de Copons (Anoia), situada 2 km vers el NE de la vila, a la vall de la riera d’Anoia, a l’esquerra del riu.
L’església de SantPere, existent ja el 1038, tenia un petit nucli o sagrera pròpia el 1320, que es despoblà totalment als s XIV i XV Modernament es formà entorn seu una petita caseria que tenia nou cases el 1850
Sant Nicolau del Tretzè
Capella
Capella de la quadra de Freixe, dins el municipi de Piera (Anoia).
Existia ja el 1260 i surt com a sufragània de Piera entre els s XV i XVI L’edificació, en part romànica, ha estat renovada i es troba adossada a les restes d’una vella torre
Sant Maure
Vista aèria del Barri de Sant Maur, al límit amb Igualada, actual cap del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia)
© Fototeca.cat
Barri
Barri i cap del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia) formant conurbació urbana amb Igualada, situat a la dreta de l’Anoia, als vessants del turó del Pi (antiga zona fortificada), davant la ciutat d’Igualada.
La seva expansió ha estat motivada per l’afluència de població immigrada i s’han produït grans problemes d’equipament i d’infraestructura El 1966 s’inaugurà la capella de Sant Maur, erigida en parròquia el 1968
Sant Jordi
Antiga fortificació
Nom històric, totalment desaparegut, que tingué entre el 1265 i el 1300 una fortalesa i castlania que es creu que era situada al mercadal de la vila de Piera (Anoia).
Fou concedida per Jaume I a Guillem Sescorts o Sescots Atesa la vinculació dels Sescots a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hom ha cregut que li pervindria el nom d’aquest orde militar
Sant Jaume de Queralt
Sant Jaume de Queralt
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Església
Antiga parròquia del municipi de Bellprat (Anoia), als peus de l’antic castell de Queralt.
És una església romànica segle XI, molt modificada i, restaurada en la dècada dels noranta Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi tenia 7 masies l’any 1686 Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella
Santiago del Estero
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Nord.
La capital és Santiago del Estero És limitada al N per les províncies de Salta i el Chaco, a l’E per aquesta última i Santa Fe, al S per la de Córdoba, i a l’W per les de Tucumán i Catamarca Fisiogràficament pertany a la regió del Chaco, excepte a l’extrem occidental, que està en contacte amb els contraforts de la serralada preandina Clima tropical càlid i sec Els rius principals són el Salado i el Sali, entre els quals hi ha la zona més explotada agrícolament cotó, alfals, blat de moro, blat, explotació forestal La ramaderia és important Escasses vies de comunicació Poblament…
Santiago del Estero
Ciutat
Capital de la província de Santiago del Estero, Argentina, a la regió Nord.
És situada a 181 m sobre el nivell del mar, a la vora dreta del riu Dulce El seu desenvolupament econòmic és escàs, a causa de la seva situació geogràfica i de la manca de vies de comunicació És el centre comercial de la província Indústries tèxtils i de cuir
Sant Felip Neri
Poble
Poble del municipi de Crevillent (Baix Vinalopó), situat al sud del terme, al límit amb el terme de Catral (Baix Segura), a la zona del Saladar bonificada a la fi del segle XVIII pel cardenal Belluga, fundador del poble i dels altres que formaren les Pies Fundacions.
L’església fou acabada el 1703 La població conserva la llengua castellana dels primers colonitzadors