Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Santa Creu de Creixà
© Patrimonifunerari.cat
Església
Antiga església i antic terme del municipi de Piera (Anoia), al sector oriental del terme, vers Masquefa.
L’església, sufragània de la parròquia de Sant Jaume Sesoliveres, des del 1018, rebé antigament el nom de Santa Creu de Palau , i en algunes ocasions Santa Maria o Santa Creu i Santa Maria de Palau El nom de Creixà és esmentat ja al segle XII Fou primitivament sufragània de Piera 1184 Fou ampliada i renovada als segles XVII i XVIII
Vilallonga
Castell
Antic castell i parròquia i actual santuari (Sant Valentí) del municipi de Sant Martí Sesgueioles (Anoia), al sector més oriental del terme.
L’església és un edifici del segle XVII que substituí l’antiga església parroquial de Sant Valentí de Vilallonga, romànica, les restes de la qual es conserven prop seu hi ha unes sepultures antropomòrfiques També hi ha les restes de l’antic castell de Vilallonga , esmentat des del segle XI Des del segle XV en foren senyors els Rajadell passà al segle XVII als Cruïlles i als Aimeric, i el 1689 fou adquirit per Pau Dalmases, i el seu fill Pau Ignasi de Dalmases i Ros rebé el marquesat de Vilallonga A mitjan segle XVIII la parròquia de Vilallonga desaparegué, i fou agregada a la de…
castell de Vilademàger
© SPAL / Diputació de Barcelona
Castell
Antic castell del municipi de la Llacuna (Anoia), situat en un cim (712 m alt.), al SE de la vall de la Llacuna.
Rebé el nom d’un magnat anomenat Màger, que hi bastí el castell abans del 987 passà als Gurb-Queralt, successors seus, que el tenien en feu pels comtes de Barcelona, i abans del 1079 el seu domini passà als Cervelló i als seus descendents, que amb el títol de baronia de la Llacuna el posseïren fins al segle XIX El castell era el centre de l’extens terme de la Llacuna L’església de Sant Pere, conservada encara dins el que fou recinte murat del castell, fou l’única parroquial del terme, que a partir al segle XIV es repartí amb la Llacuna L’església de Sant Pere, dita sovint Sant…
Rubió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal de Rubió, de 38,5 km 2 , limita amb els termes bagencs de Castellfollit del Boix NE i Aguilar de Segarra N i amb els de l’Anoia dels Prats de Rei NW, Copons W, Jorba S i Òdena S i E És situat al sector NE de la comarca, al límit amb el Bages La serra de Rubió forma, en direcció NE-SW, l’eix del territori i separava antigament les sotsvegueries d’Igualada i dels Prats de Rei alhora és la divisòria d’aigües entre les quals vessen a l’Anoia a través de la riera de Rubió i les que vessen al Cardener a través de la riera de Maçana afluent a la de Rajadell…
Bagà
Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Llorenç de Bagà, o prop Bagà) situada prop de l’aiguabarreig del Bastareny i del Llobregat, sobre la moderna població de Guardiola de Berguedà (Berguedà), propera a la vila de Bagà.
L’església Els estudis fets en la dècada dels vuitanta del segle XX amb motiu dels treballs d’excavació i restauració esmentats posaren de manifest les diferents fases de l’obra i aportaren nova llum, en especial sobre l’anomenada cripta La primera església de la qual tenim notícia, la consagrada el 983, era un edifici basilical de planta rectangular i de grans proporcions, dividit en tres naus separades per columnes La porta principal s’obria al centre de la façana est n’hi havia d’altres de secundàries, que comunicaven amb les dependències monacals, a les façanes sud i nord Al segon quart…
Piera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al límit amb l’Alt Penedès.
Situació i presentació El terme municipal de Piera, de 57,11 km 2 , limita amb els termes anoiencs del Bruc i Castellolí N, la Pobla de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Cabrera d’Anoia W, els Hostalets de Pierola i Masquefa E, i els termes penedesencs de Terrassola i Lavit, Sant Sadurní d’Anoia i Sant Llorenç d’Hortons S El municipi, que és el més extens de la comarca, és situat al sector SE, al límit amb l’Alt Penedès, estès en una bona part a l’esquerra de l’Anoia, que forma, a la sortida del congost de Capellades, la frontera sud-occidental des de prop del Badorc fins a Sant Jaume Sesoliveres…
la Llacuna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, situat en una petita vall (vall de la Llacuna), entre les serres de Puigfred i d’Ancosa, al límit amb l’Alt Penedès.
Situació i presentació El terme municipal de la Llacuna, de 52,25 km 2 , és un dels més extensos de la comarca després de Piera i és situat al límit amb l’Alt Penedès Mediona, a l’E, Font-rubí, al SE, Torrelles de Foix i Pontons al S i l’Alt Camp Querol, al SW-W dins l’Anoia limita, al N, amb Orpí i Santa Maria de Miralles Comprèn la vall de la riera de la Llacuna, solc obert a l’interior de la Serralada Prelitoral, drenat per torrenteres que originen la riera de Mediona o riu de Bitlles, afluent de l’Anoia en terres penedesenques, que descriu un arc de direcció S-NE entre la Plana d’Ancosa…
la Torre de Claramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a la conca d’Òdena, a la vall baixa de la riera de Carme, a l’indret de la seva confluència amb el riu de Gost.
Situació i presentació El terme municipal de la Torre de Claramunt, de 15,01 km 2 , limita al S amb el municipi de Mediona, Alt Penedès, a l’W i al NW amb el de Carme, al N amb el de la Pobla de Claramunt i a l’E amb els de Capellades, Cabrera d’Anoia i, puntualment, amb Vallbona d’Anoia És situat als vessants SW de la riera de Carme, que forma en part el límit NW i que rep aquí el riu de Gost, que recull les aigües de la serra d’Espoia 513 m i del coll de Mata 511 m El sector oriental és travessat de N a S per l’Anoia, entre la Pobla de Claramunt i Capellades, vorejant la serra de Miramar…
Sant Pere Sallavinera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al sector dels altiplans de Calaf, que comprèn la capçalera de la riera de Rajadell.
Situació i presentació El municipi de Sant Pere Sallavinera, de 22,02 km 2 , és situat al N de la comarca, al límit amb el Solsonès i el Bages Limita amb els municipis anoiencs dels Prats de Rei i de Calaf S i Calonge de Segarra W Al N confronta amb la Molsosa Solsonès, al NE amb Sant Mateu de Bages i a l’E amb Aguilar de Segarra, els dos últims del Bages El terme s’estén pel vessant S del turó de Boixadors 863 m, altitud màxima del municipi coronada pel castell de Boixadors, el centre jurisdiccional del terme, per una plana típicament segarrenca, a l’altiplà de Calaf i amb una…
Santa Maria de Merlès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb Osona i el Bages, a la vall mitjana de la riera de Merlès.
Situació i presentació El terme municipal centra un extens sector de la vall mitjana i baixa de la riera de Merlès l’antic Adest, que en aquest indret havia estat a l’edat mitjana partió dels comtats d’Osona i de Berga i també dels bisbats de Vic i d’Urgell després del de Solsona Aquest fet ha marcat una diversitat dels condicionaments històrics de les parròquies, i el terme municipal es pot subdividir en tres sectors el territori a l’esquerra de la riera de Merlès està molt relacionat amb el Lluçanès, amb les esglésies de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós i Santa Maria de Pinós i amb…