Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
port de Siguer
Pas
Depressió (2 378 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit d’Andorra (Ordino) amb el País de Foix.
Situat entre el pic Vell del Port de Siguer 2 680 m a ponent s’alça el pic de Siguer de Rialb o de Fontblanca , 2 903 m alt i el pic de Banyells 2 702 m, a la capçalera de la coma de Rialb Igual com el port de Banyells, comunica Andorra la Vella amb el poble occità de Siguer
l’Anoia
Comarca
Comarca de Catalunya situada a l’extrem oriental de la Depressió Central Catalana.
La geografia Cap de comarca, Igualada Havia estat anomenada, al segle XIX, Baixa Segarra i, en el seu espai central més restringit, conca d’Òdena L’actual comarca comprèn el sector central o conca d’Òdena, una gran fossa ovalada de 500 m de profunditat on és situada Igualada part de l’altiplà segarrenc, que ocupa el sector nord i occidental de la comarca i on es troba la vila de Calaf, i el sector de Capellades i Piera, encarat a la depressió del Penedès i que pertany al Sistema Mediterrani El fons de la cubeta central es troba a 300 m, mentre que la màxima altitud de la comarca s’assoleix a…
Baltà
Masia
Veïnat
Veïnat i masia (mas Baltà) del terme municipal de la Llacuna (Anoia), al vessant septentrional de la serra de Font-rubí, a la zona de contacte amb el Penedès.
la Segarra
© Fototeca.cat
Altiplà
Nom donat tradicionalment a l’altiplà central que separa la conca del Segre de les de l’Anoia, del Gaià i del Francolí.
És un fragment de la zona d’ascensió de la Depressió Central Catalana vers la Serralada Interior En la seva part més característica és essencialment Depressió Interior, encara, i comprèn tant l’altiplà de Calaf i l’alta conca de l’Anoia i dels seus afluents de capçalera, aigua amunt de Jorba a la comarca d’Anoia, com la major part de la comarca actual de la Segarra excepte la ribera del Sió i les terres altes meridionals de la comarca d’Urgell i àdhuc el sector més pròxim de la veïna de les Garrigues A l’altiplà de Calaf, concretament als Prats de Rei, hom situa el municipi romà de Segarra ,…
serra de Guardiola
Serra
Alineació muntanyosa de la zona axial pirinenca, dins el terme de Canillo (Andorra), que constitueix la divisòria d’aigües entre la Valira (vall de Juclà) i l’Arieja (solana d’Andorra).
S'estén entre el port Dret i la portella de la Cabaneta i culmina a 2 686 m pic de la Font dels Isards
Castellfollit de Riubregós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la zona de contacte amb la Segarra; estès al fons de la vall que el Llobregós (o Riubregós) ha excavat en guixos, sorres i margues oligocèniques.
Situació i presentació El municipi de Castellfollit de Riubregós té 26,21 km 2 Limita al N amb Torà Segarra, a l’E amb l’enclavament d’Enfesta la Molsosa, Solsonès i amb Calonge de Segarra, al S amb Pujalt i a l’W amb Estaràs i amb Ivorra els dos també de la Segarra Dista uns 10 km de Calaf i uns 7 de Torà i es troba més ben relacionat amb les terres de la Segarra pròpiament dita, vers on van les aigües del Llobregós o Riubregós, que amb la Segarra Calafina, però el fet de pertànyer a la província de Barcelona, de la qual és el darrer poble, i de trobar més bons serveis a Calaf, decanten la…
alt de la Capa
Cim
Cim (2 529 m alt) de la zona axial pirinenca, dins el territori andorrà, unit pel coll de coma Llémpia a l’alineació muntanyosa que separa el Pallars Sobirà d’Andorra.
pla de l’Estany
Aiguamoll
Mollera de la capçalera del riu d’Arinsal (Andorra), al peu del pic del pla de l’Estany (2 851 m), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca.
el Senyal de Sisqueró
Cim
Cim (2 761 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit d’Andorra (vall de Juclar i el territori ultrapirinenc de la Solana d’Andorra) amb el País de Foix.
Sant Maure
© Fototeca.cat
Barri
Barri i cap del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia) formant conurbació urbana amb Igualada, situat a la dreta de l’Anoia, als vessants del turó del Pi (antiga zona fortificada), davant la ciutat d’Igualada.
La seva expansió ha estat motivada per l’afluència de població immigrada i s’han produït grans problemes d’equipament i d’infraestructura El 1966 s’inaugurà la capella de Sant Maur, erigida en parròquia el 1968