Resultats de la cerca
Es mostren 1328 resultats
el Soler Lladrús
Caseria
Església
Caseria i església del municipi de Calaf (Anoia), al S de la vila.
mas de les Solanes
Masia
Masia del municipi de la Llacuna (Anoia), al S del terme, al vessant meridional de la serra de les Solanes (914 m alt.), que separa les valls de la Llacuna (Anoia) i del riu de Foix (terme de Pontons, a l’Alt Penedès).
Havia estat granja del monestir de Santes Creus
ribera de Sió
Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).
Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada
baronia de Segur
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Segur (Anoia), que des del s XIII pertanyia als Calders, per infeudació dels vescomtes de Cardona.
La tingueren fins el 1707, que l’heretaren els Copons, dels quals passà el 1791 als Grimau i, el 1793, als Vilallonga, senyors d’Estaràs, als quals, per carta de successió del 1816, fou reconeguda com a títol del regne Continua en la mateixa família
la Segarra
Paisatge de la plana segarrenca amb el poble de Montfalcó al centre
© Fototeca.cat
Altiplà
Nom donat tradicionalment a l’altiplà central que separa la conca del Segre de les de l’Anoia, del Gaià i del Francolí.
És un fragment de la zona d’ascensió de la Depressió Central Catalana vers la Serralada Interior En la seva part més característica és essencialment Depressió Interior, encara, i comprèn tant l’altiplà de Calaf i l’alta conca de l’Anoia i dels seus afluents de capçalera, aigua amunt de Jorba a la comarca d’Anoia, com la major part de la comarca actual de la Segarra excepte la ribera del Sió i les terres altes meridionals de la comarca d’Urgell i àdhuc el sector més pròxim de la veïna de les Garrigues A l’altiplà de…
els Tres Roures
Monòlit dels Tres Roures
© Patrimonifunerari.cat
Sector o indret
Indret del municipi del Bruc (Anoia), al peu de la vella carretera de Manresa a can Maçana de Montserrat, famós per l’assassinat de vint-i-quatre veïns de Manresa, d’ideologia reialista, el 17 de novembre de 1822.
L’execució, ordenada pel general Rotten, tingué lloc a l’indret anomenat els terrers Roigs, pròxim al conegut pels Tres Roures, que ha esdevingut més popular
monestir de Santa Maria del Camí
Priorat
Antic priorat benedictí del municipi de Veciana (Anoia), situat prop del poble de Santa Maria del Camí, a l’antic camí ral de Barcelona a Lleida.
Sembla que inicialment era un hospital de camí que el 1228 fou cedit a l’abadia de Santa Cecília de Montserrat, que el convertí en un petit priorat proveït amb monjos de Santa Cecília Al s XIII es construí l’església actual, d’absis llis, amb uns altres dos a l’interior, a manera de creuer El 1539 passà amb tots els béns de Santa Cecília al monestir de Santa Maria de Montserrat, quan ja no tenia prior ni comunitat i era encomanada per l’abat de Montserrat al rector de Sant Martí d’Albarells, d’on es considerava sufragània A vegades és dita de Santa Maria Magdalena Tingué culte fins el 1919 Ha…
torrent de Santa Maria
Torrent
Afluent de capçalera de l’Anoia, que neix al límit dels municipis de Talavera (Segarra) i d’Argençola (Anoia), i després de passar per Porquerisses i Santa Maria del Camí s’uneix al seu col·lector entre Copons i Jorba (Anoia).
el Bosc Negre
Sector o indret
Indret dels municipis de Orpí i Santa Maria de Miralles (Anoia).