Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Piera, de 57,11 km 2 , limita amb els termes anoiencs del Bruc i Castellolí N, la Pobla de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Cabrera d’Anoia W, els Hostalets de Pierola i Masquefa E, i els termes penedesencs de Terrassola i Lavit, Sant Sadurní d’Anoia i Sant Llorenç d’Hortons S El municipi, que és el més extens de la comarca, és situat al sector SE, al límit amb l’Alt Penedès, estès en una bona part a l’esquerra de l’Anoia, que forma, a la sortida del congost de Capellades, la frontera sud-occidental des de prop del Badorc fins a Sant Jaume Sesoliveres…

Existia ja el 1068, el 1184 figura com a sufragània i des del 1414 com a simple capella Tenia també els altars de Sant Pere i de Sant Martí

Pertanyia al terme del castell de Piera ja el 1058

Existia ja el 1260 i surt com a sufragània de Piera entre els s XV i XVI L’edificació, en part romànica, ha estat renovada i es troba adossada a les restes d’una vella torre

El 954 fou concedida la carta de poblament, dins el terme del castell de Fontanet Piera, per Guitard, de la família vescomtal de Barcelona El 1084 hi havia ja bastit el castell de Freixe , que aviat s’independitzà del de Fontanet Al s XIII passà a l’església de Solsona A mitjan s XIV tenia 15 cases En resta l’església Sant Nicolau, que depenia de la de Santa Maria de Piera

L’església, sufragània de la parròquia de Sant Jaume Sesoliveres, des del 1018, rebé antigament el nom de Santa Creu de Palau , i en algunes ocasions Santa Maria o Santa Creu i Santa Maria de Palau El nom de Creixà és esmentat ja al segle XII Fou primitivament sufragània de Piera 1184 Fou ampliada i renovada als segles XVII i XVIII