Resultats de la cerca

Existia ja el 1068, el 1184 figura com a sufragània i des del 1414 com a simple capella Tenia també els altars de SantPere i de Sant Martí

És un fragment de la zona d’ascensió de la Depressió Central Catalana vers la Serralada Interior En la seva part més característica és essencialment Depressió Interior, encara, i comprèn tant l’altiplà de Calaf i l’alta conca de l’Anoia i dels seus afluents de capçalera, aigua amunt de Jorba a la comarca d’Anoia, com la major part de la comarca actual de la Segarra excepte la ribera del Sió i les terres altes meridionals de la comarca d’Urgell i àdhuc el sector més pròxim de la veïna de les Garrigues A l’altiplà de Calaf, concretament als Prats de Rei, hom situa el municipi romà de Segarra ,…

Aquest lloc fou concedit, el 1153, pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als monjos cistercencs de Santa Maria de Valldaura per tal com les condicions d’aquest monestir proper a Barcelona no eren satisfactòries La manca d’aigua feu que els monjos no s’hi traslladessin definitivament i que no abandonessin Valldaura fins adquirir vora el Gaià el terreny on hagué de bastir-se el monestir de Santes Creus Ancosa es mantingué fins el 1835 com a granja d’aquest monestir

Les referències sobre el lloc de Palau són del 1008 Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Masquefa, en el lloc anomenat Palau Inicialment l’església tenia com a primer titular Santa Maria, i la Santa Creu era una advocació secundària L'any 1398 la masia fou adquirida per la família Salelles i, al segle XVI, fou comprada per la família Bonastre Amb els anys l’església passà a conèixer-se com a Can Bonastre de Santa Magdalena

El 1233 consta com a sotsvegueria de la vegueria de Vilafranca Al segle XIV desaparegué momentàniament, i reaparegué després del 1381, data en què Igualada passà a formar part de la vegueria de Barcelona El 1467 la integraven Capellades, Castellolí, Claramunt, Espoia, Espelt, Òdena, Orpí, la Torre de Claramunt, Tous i Vilanova del Camí El 1508 el duc de Cardona en féu desmembrar els termes dels castells d’Òdena, Montbui i Claramunt, que foren inclosos a la vegueria de Manresa, però l’escissió fou transitòria, així com la unió de Rubió, Jorba i Copons, a la…

Existia ja el 1285 com a capella ermitana Fou reconstruïda el 1596, i de nou es trobava ruïnosa i abandonada el 1872

Neix al vessant oriental de la serra d’Orpinell, i passa vora la Torre de Claramunt el castell d’aquest poble era conegut també com a castell de Riudegost

En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718

Existia ja el 1260 i surt com a sufragània de Piera entre els s XV i XVI L’edificació, en part romànica, ha estat renovada i es troba adossada a les restes d’una vella torre

La tingueren fins el 1707, que l’heretaren els Copons, dels quals passà el 1791 als Grimau i, el 1793, als Vilallonga, senyors d’Estaràs, als quals, per carta de successió del 1816, fou reconeguda com a títol del regne Continua en la mateixa família