Resultats de la cerca

L’església de Sant Pere, existent ja el 1038, tenia un petit nucli o sagrera pròpia el 1320, que es despoblà totalment als s XIV i XV Modernament es formà entorn seu una petita caseria que tenia nou cases el 1850

Existia ja el 1068, el 1184 figura com a sufragània i des del 1414 com a simple capella Tenia també els altars de Sant Pere i de Sant Martí

És documentada des del 1068 i tradicionalment tenia només el mas de la Codina, per això és anomenada Cal Codina de la Quadra El 1778 perdé la independència en unir-se a Solanelles i, el 1840, s'uní juntament amb aquest poble al municipi dels Prats de Rei

Situació i presentació El terme de Pujalt, de 31,43 km 2 d’extensió, és al sector de ponent de l’altiplà de Calaf, al límit nord de la comarca de l’Anoia amb la de la Segarra i també al límit de la província de Barcelona i del bisbat de Vic S’estén per una remarcable planura enlairada, un típic altiplà, a uns 750 m d’altitud, entre Conill, Sant Ramon i Estaràs El terme és força homogeni en el sector de Pujalt i dels seus agregats de l’Astor i Vilamajor, i en canvi fa unes estranyes sortides al sector de Conill, pràcticament envoltat pel terme de Calonge de Segarra, i en el de la Guàrdia…

Els monjos hi anaven periòdicament a descansar, i per això hi havia una gran casa —restaurada parcialment i adaptada com a restaurant— i una capella Segons l’anunci de subhasta fet per l’estat el 1821, tenia 150 jornals de sembrat plantat d’oliveres, 130 jornals de vinya i 50 de bosc

És una església romànica segle XI, molt modificada i, restaurada en la dècada dels noranta Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi tenia 7 masies l’any 1686 Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella

Situació i presentació Municipi de 37,15 km 2 , situat a la part N de l’altiplà de Calaf, el terme del qual mig envolta aquesta població Límita al N amb Pinós i amb l’enclavament d’Enfesta de la Molsosa, al NE amb la Molsosa, a l’E amb Sant Pere Sallavinera, al SE amb Calaf, al SW amb Pujalt, i a l’W amb Castellfollit de Riubregós El seu terme forma amb Castellfollit de Riubregós el sector més extrem del NW de la comarca de l’Anoia El terreny de Calonge és trencat per petits turons i fondalades, amb alçades mitjanes de 620 a 700 m, bé que a causa de les bòbiles i indústries de ceràmica, que…

El 954 fou concedida la carta de poblament, dins el terme del castell de Fontanet Piera, per Guitard, de la família vescomtal de Barcelona El 1084 hi havia ja bastit el castell de Freixe , que aviat s’independitzà del de Fontanet Al s XIII passà a l’església de Solsona A mitjan s XIV tenia 15 cases En resta l’església Sant Nicolau, que depenia de la de Santa Maria de Piera

Situació i presentació El municipi de Sant Pere Sallavinera, de 22,02 km 2 , és situat al N de la comarca, al límit amb el Solsonès i el Bages Limita amb els municipis anoiencs dels Prats de Rei i de Calaf S i Calonge de Segarra W Al N confronta amb la Molsosa Solsonès, al NE amb Sant Mateu de Bages i a l’E amb Aguilar de Segarra, els dos últims del Bages El terme s’estén pel vessant S del turó de Boixadors 863 m, altitud màxima del municipi coronada pel castell de Boixadors, el centre jurisdiccional del terme, per una plana típicament segarrenca, a l’altiplà de Calaf i amb una altitud…

Es troba dalt un turó de 703 m alt envoltat per torrents que formen la capçalera de la riera de Maçana, afluent de la riera de Rajadell Prop de l’església de Sant Martí, que guarda elements romànics, si bé fou refeta al segle XVIII, hi hagué l’antic castell de Maçana, que originà la seva demarcació Tingué per sufragània l’església romànica de Santa Maria del Grauet, del municipi d’Aguilar de Segarra Bages Dels segles XV al XVIII tenia uns 12 masos o famílies