Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Puigdassalit
Masia
Masia del terme de Torelló (Osona), al sud de la vila; donà origen a un llinatge esmentat ja el 1212 que es refongué a la fi del s XVIII amb els Bru de Sala.
És un notable edifici d’aire senyorial
la Verneda de Sant Ponç
Masia
Antiga masia del municipi de Sant Sadurní d’Osormort (Osona), situada al vessant oriental del coll de Romegats, prop de l’església de Sant Ponç.
El mas, existent el 1240, fou renovat al principi del segle XX i convertit en una residència senyorial té al seu costat un oratori o capella dedicat igualment a sant Ponç
baronia de Pedralba
Història
Jurisdicció senyorial donada el 1347 a Roderic Sanxis Sabata de Calataiud.
Al s XV passà als Centelles i més tard tornà als Sabata de Calataiud, comtes del Real, i finalment als ducs de Vilafermosa
baronia de Paternoy
Història
Jurisdicció senyorial concedida als Ayerbe, quan la baronia d’Ayerbe
passà a la corona.
baronia de Castre
Història
Jurisdicció senyorial creada per Jaume I de Catalunya-Aragó per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis de Castre
vers el 1250.
Ocupava un territori al S del comtat de Ribagorça, limitat pels rius Cinca i Éssera fins a llur confluència comprenia els termes de Bolturina, Artasona, Castre i Olvena Les senyories d’Estada i Estadella foren pràcticament agregades a la baronia, que les limitava al S ja des de l’època de Ferran Sanxis Passà successivament, per herència, als Pinós, que adoptaren el cognom Castre-Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna primera meitat del s XVII, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli
baronia de Mislata i la Moreria
Història
Jurisdicció senyorial que fou vinculada el 1744, prèvia facultat reial, per Mateu Cebrian, que l’havia adquirida al comte d’Aranda.
Passà als Ferrer, als Arramendia i als Musoles, barons de Campo Olivar
baronia d’Herbers
Història
Jurisdicció senyorial confirmada el 1242 al noble aragonès Juan Garcés, a qui havia estat donat Herbers per a Balasc d’Alagó.
Passà als Valls i després als Ram de Viu Fou reconeguda com a títol del regne per Felip V a favor de Jaime Ram de Viu y Valls, avi de Rafael Ram de Viu y Pueyo
Lanzarote
© Arxiu Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Canàries, a la província de Las Palmas.
La capital és Arrecife Separada de l’illa de Fuerteventura per l’estret de La Bocayna, és la més septentrional i oriental de l’arxipèlag Al nord hi ha l’arxipèlag Chinijo, l’illa més gran del qual, La Graciosa , depengué administrativament de Lanzarote fins el 2018 D’origen volcànic, Lanzarote és formada de materials basàltics, laves i cendres i té una forma allargada És constituïda per dos massissos, al N i al S amb la màxima altitud al N Peña de Chache, 671 m El clima és molt àrid A banda de la capital, altres poblacions importants són Teguise capital fins el 1847, Yaiza i Tías on pertanyen…
ducat d’Alba
Història
Designació habitual del ducat d’Alba de Tormes, títol de Castella.
Els membres d’una de les branques de la família Álvarez de Toledo eren els senyors de Valdecorneja, que figuraven com a magnats de la cort de Castella, i grans terratinents a les actuals províncies d’Àvila i de Salamanca Prosperaren durant l’etapa dels Trastàmara, i un d’ells, Gutiérrez Álvarez de Toledo y de Ayala, arquebisbe de Sevilla i de Toledo, rebé la senyoria d’Alba de Tormes 1430 El títol fou elevat a comtat el 1459 a favor del seu nebot i successor, Fernando Álvarez de Toledo y Sarmiento el seu fill, García, es casà amb una Enríquez, filla de l’almirall de Castella i…
baronia de Boïl
Història
Jurisdicció senyorial concedida per Pere III, el 1364, a Pere de Boïl i de Boïl, baró de Pontiferrer, sobre el lloc de Boïl (Aragó).
La baronia fou segrestada per raó de dèbits a Joan de Boïl d’Arenós mort el 1609, i lliurada a la seva germana Francesca tot i això, el seu fill Antoni i el seu net, Pere, primer marquès de Boïl, s’intitularen barons de Boïl El quart marquès de Boïl, Josep Vicent de Boïl d’Arenós mort el 1757, recuperà la baronia, la qual restà incorporada al marquesat