Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Sant Andreu de Bancells
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Vilanova de Sau (Osona), a les Guilleries.
Consta des del 1101 Dels s XVI al XVIII tenia uns 12 masos el 1855 arribà a un màxim de 36 famílies i 185 persones La seva església, amb culte, és romànica del s XI i fou modificada amb dues capelles laterals el 1624 Ara té només 5 masos habitats 14 h 1981 A l’extrem de la seva demarcació, a Vallclara, s’hi ha construït una moderna urbanització i un hotel
Sant Martí de Riudeperes
Antic poble
Antic poble del municipi deCalldetenes (Osona), que fins el 1965 donà el nom al municipi.
És esmentat ja el 946 L’església, a la dreta de la riera de Sant Julià, consta com a sufragània de Sant Julià des del 1050 L’edifici actual s XI fou ampliat amb un pòrtic s XII, amb capelles laterals 1573 i modificat i abarrocat al s XVIII Era una de les Quadres Unides d’Osona, amb 16 focs l’any 1370, 17 el 1430 i 630 h el 1830 La creació del nucli de Calldetenes deixà com a agregat rural el de Sant Martí de Riudeperes, que eclesiàsticament continua vinculat a Sant Julià de Vilatorta
Fraga
Despoblat
Despoblat del terme de Castelló de la Ribera (Ribera Alta), que dóna nom a una partida rural.
Càrcer
Municipi
Municipi de la Ribera Alta que dóna nom a la vall (anomenada també Vall Farta), al límit amb la Costera.
El terme és drenat pel Xúquer, que en forma el límit septentrional, i pel riu de Sallent, que, en el seu curs més baix, el separa del terme de Cotes el 1961 hi hagué un bescanvi de territoris entre ambdós municipis L’agricultura n'és la base econòmica hi predomina totalment el regadiu, que aprofita l’aigua del riu de Sallent i del Xúquer, a través de les séquies de l’Escalona El conreu principal és el taronger, de llarga tradició, i altres varietats de fruiters Fins la dècada del 1950 es conreà extensament l’arròs L’activitat industrial principal es centra en la manipulació i envasat de…
Sant Julià de Cabrera
© C.I.C. - Moià
Església
Església parroquial que centra i dóna nom al disseminat de Sant Julià de Cabrera, dins el municipi de Santa Maria de Corcó (Osona).
Situada en el Prat de Sant Julià, fou construïda vers el 1079 És un edifici romànic d’una nau amb transsepte i tres absis, que fou molt damnificat pel terratrèmol del 1427, que en féu caure la volta i un absidiol L’edificació fou modificada i restaurada el 1567
la Muntada
Enclavament
Enclavament del municipi de Muntanyola (Osona), situat entre els termes d’Oristà i de Sant Bartomeu del Grau.
El nom li dóna una antiga masia situada a la carretera de Vic a Olost
la Teuleria de Sant Martí
Veïnat
Veïnat del municipi de Santa Maria de Corcó (Osona), a la dreta del torrent de Sant Martí, al S del terme.
Li donà origen una antiga teuleria prop seu hi ha una moderna urbanització Pertany a la parròquia de Sant Martí Sescorts
Xixarà
Caseria
Caseria antiga del municipi d’Alzira (Ribera Alta), a 1 km de la ciutat.
Era una antiga alqueria d’època musulmana que Jaume I donà el 1242 a Rodrigo d’Aranda i el 1249 a Sanç d’Orenga
la Xarquia
Despoblat
Partida
Partida i despoblat del municipi d’Antella (Ribera Alta).
Era una antiga alqueria d’època musulmana, que el 1331 posseïa Martí de Blava Es despoblà a causa de les riuades del Xúquer, i la seva població donà origen al lloc d’Antella
Lluriana
Masia
Masia del municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona), al peu del castell de Torelló.
Donava nom a una part de l’antic terme de Torelló 1057 i a la parròquia de Sant Vicenç de Lluriana , a Torelló El 1937 hom donà al municipi de Sant Vicenç de Torelló el nom de Lloriana de Ter
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina