Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
collada de Bracons
Collada
Collada dels municipis de Sant Pere de Torelló (Osona) i la Vall d’en Bas (Garrotxa).
Des del 2009 a la part baixa és en servei el túnel de Bracons
Valldeix
![](/sites/default/files/media/FOTO3/ermita_de_Valldeix.jpg)
Ermita de Santa Rita de Valldeix
Josep Ramis (CC BY-NC-ND 2.0)
Veïnat
Veïnat del municipi de Mataró (Maresme), al nord de la ciutat, al peu de la serra de can Bruguera, a la vall de la riera de Valldeix o de Sant Simó (que desemboca a la mar, a llevant del nucli urbà).
L’alou de Valldeix és esmentat ja el 1024, i l’església de Sant Sadurní de Valldeix el 1066, i durant la baixa edat mitjana tingué també l’advocació de Santa Cecília El 1517 i el 1848 fou reedificada des de la segona meitat del segle XVIII s’hi féu popular la devoció a santa Rita Fins a mitjan segle XX ha estat format per un conjunt de masies, però durant els darrers decennis ha anat formant-se, a la part més propera a la ciutat, un barri obrer Sovint han estat utilitzades les grafies deturpades de Vall-lleix, Batlleix i Vatlleix
Cantonigròs
L’església de Sant Roc a Cantonigròs
© Fototeca.cat
Poble
Poble (933 m alt.) del municipi de Santa Maria de Corcó (Osona), als altiplans del Cabrerès, a l’W del Collsacabra.
És format a banda i banda de l’antic camí ral de Vic a Olot a la dreta de la riera de Balà, que baixa del coll del Bac, i damunt l’indret on es forma la riera de les Gorgues per la unió de les de la Rotllada i de Sant JuliàEl poble té el seu origen en el mas de Can Toni Gros , del 1565, renom donat al gascó Antoni Prat L’església de Sant Roc, construïda el 1854, esdevingué parròquia el 1945 És un centre d’estiueig Entre el 1944 i el 1968 hi tingué lloc cada mes d’agost el Concurs de Poesia de Cantonigròs Des del 1983 hi té lloc, a l’estiu, un Festival Internacional de Música Coral
Tordera
La plaça Nova de Tordera i l’església parroquial de Sant Esteve
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb la Selva, estès a la vall baixa de la Tordera.
Situació i presentació Limita amb els termes selvatans de Blanes E, Lloret de Mar NE, Maçanet de la Selva i Fogars de Tordera N, amb Sant Celoni W, del Vallès Oriental, i amb Sant Cebrià de Vallalta SW, Pineda i Santa Susanna S i Palafolls SE, del Maresme El territori a la dreta de la Tordera és accidentat pels vessants orientals del massís de Montnegre, amb els cims del turó de Ca n’Alomar 701 m, limítrof amb Sant Cebrià de Vallalta i Sant Celoni, i el turó de la Grimola 664 m, el puig d’Hortsavinyà 572 m i el puig de Caselles 672 m, també al sector de ponent del terme, la serra de Roca-…
castell de Montesquiu
Vista del castell de Montesquiu
© Laura Martínez Ajona
Castell
Antic castell del poble de Montesquiu (Osona).
El castell de Montesquiu és a l’esquerra del Ter, en un turó L’edifici correspon a una antiga domus o casa forta on residien els senyors de Besora quan visitaven els seus dominis Les primeres notícies són del 1285 Els Besora l’infeudaren a la família Conanglell 1285-1337, i fou en recuperar el domini directe, a partir de mitjan segle XIV, quan el convertiren en residència pròpia dels Besora passà per casament als Canet 1390-1425, als Peguera 1425-1525, als Descatllar 1525-1760 i als Queralt, comtes de Santa Coloma 1760-1850 El castell passà per compra a la família Safont de Vic abans del 1859…
castell de Palafolls
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Castell_de_Palafolls2.jpg)
Vista del castell de Palafolls
© Alberto González Rovira
Castell
Antic castell del municipi de Palafolls (Maresme), al cim d’una petita serra, a la riba dreta de la Tordera
Les restes El conjunt del castell, tal com es conserva avui, és el resultat d’una sèrie de reformes i ampliacions al voltant d’una construcció primitiva dutes a terme des del final del segle X o l’inici de l’XI fins ben entrat el segle XIV La planta del castell, força complexa, es divideix en dos recintes clarament diferenciats el sobirà i el jussà El recinte superior, o recinte sobirà, de forma poligonal i irregular, es troba una mica descentrat respecte a la totalitat del conjunt Interiorment, aquest recinte es dividia en dos àmbits El primer, que trobem només entrar, comprèn naus separades…
catedral de Vic
Vista de la catedral de Vic amb el conjunt d’edificis que l’envolten, al nucli antic de la ciutat
© Fototeca.cat
Temple principal del bisbat de Vic, que té com a titular sant Pere.
Evolució de les edificacions El primer centre episcopal i la primitiva catedral, documentada des del 516, es trobaven a tocar del temple romà, a l’àrea ocupada actualment per l’església de la Pietat foren destruïts per les incursions sarraïnes i la destrucció de la ciutat del 826 En repoblar-se la ciutat a partir del 879 i erigir-se de nou el bisbat vers el 885, es construí un nou grup d’esglésies episcopals a la part baixa de la ciutat, prop del nou Vicus Ausonae , dedicades a sant Pere, santa Maria i sant Miquel, a les quals, per la precocitat de la primera construcció, calgué fer noves…
Osona
Ciutat
Nom que prengué l’antiga ciutat d’Ausa a la baixa època romana i a la visigòtica, quan fou centre de la primitiva diòcesi d’Osona.
Arran de la conquesta als musulmans, es perdé al sIX, en formar-se el nucli del Vicus Ausonae o, simplement, Vic, als peus de l’antic emplaçament d’Osona Subsistí per a denominar el comtat comtat d’Osona i la comarca Osona
Cirera
Barri
Barri perifèric de Mataró, al nord de la ciutat i a la part baixa del veïnat de Cirera
, grup de masos dels contraforts de la serra de can Gener.
Sorgí el 1955 quan la nova població immigrada hi inicià la construcció de petites cases familiars El 1965 tenia 888 habitatges és el barri urbanísticament més mal dotat del municipi i un dels de densitat més elevada de 150 a 200 h per ha
Sant Sadurní d’Osormort
La casa de la vila de Sant Sadurní d’Osormort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Té com a eix la vall de l’antiga riera d’Osor, que li donà el nom, coneguda modernament per Riera Major Limita al N i l’E amb les terres de Vilanova de Sau, al SE amb Espinelves, al S amb Viladrau, a l’W amb Sant Julià de Vilatorta i al NW amb una petita llenca de Folgueroles i de Tavèrnoles Els materials que formen les terres del terme són en bona part del Terciari, però el sector de llevant és format per roques granítiques Limita a ponent per una sèrie d’espadats i cingleres, de gresos rogencs, que van des del coll de Romegats fins a Puig Castellar, i que té com a…