Resultats de la cerca

S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià

El 1150 els Montcada cediren el lloc, amb terres, als cistercencs de la Grand Selva, i el 1152 ja hi funcionava una abadia Santa Maria de Valldaura La proximitat de Barcelona i la dificultat d’expansió mogueren a la comunitat a cercar molt aviat un nou indret, que després d’un intent d’establir-se a Ancosa, del terme de la Llacuna, a Anoia des del 1158 fou el monestir de Santes Creus Restà a Valldaura una església, on el rei fundà un benefici el 1297 Des d’aleshores hi consta una residència reial, lloc d’esbargiment on Jaume II el 1315 feu portar ossos i cérvols i…

Al primer terç del segle XX hi havia hagut un casino Hi passa la carretera de Barcelona a Sant Cugat del Vallès, anomenada carretera de l’Arrabassada

Situació i presentació El terme de Badia del Vallès té una extensió de 0,9 km 2 i limita amb els termes de Cerdanyola del Vallès S, Barberà del Vallès E i Sabadell W Declarat municipi independent el mes de febrer del 1994, neix per la segregació del polígon d’habitatges de protecció oficial de Ciutat Badia, compartit fins aquell moment pels municipis de Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès A causa de la problemàtica econòmica que representava el seu manteniment, es va crear la Mancomunitat Intermunicipal Barberà-Cerdanyola per tal d’encarregar-se de l’administració El territori és…

 Al vessant de solana de la serra, hi ha unes escales excavades a la roca que faciliten l’accés al capdemunt del cim En el pla que corona el cim, hi ha el Santa Maria de Cabrera

L’església Dedicada a sant Andreu, es conserva molt millor que el castell És un edifici característic de l’arquitectura llombarda que ha estat datat de la primera meitat del segle XI Té una sola nau capçada a l’est per un absis semicircular La coberta de l’edifici és de lloses L’absis, decorat per arcuacions cegues entre bandes llombardes, té tres finestres de doble esqueixada, una de les quals, tapada pel cos del campanar, no es pot veure des de l’exterior La mateixa decoració de l’absis es repeteix als murs del nord, on s’alternen grups de dues arcuacions entre lesenes, i al del sud,…

Situació i presentació El terme de Barberà del Vallès, d’una extensió de 8,31 km 2 i situat a banda i banda del Ripoll, confronta al N i al NW amb el municipi de Sabadell, al NE amb Santa Perpètua de Mogoda, al SE amb Montcada i Reixac, al S amb Ripollet i Cerdanyola i a l’W amb Badia del Vallès La fondalada del Ripoll travessa la part central del terme de NW a SE La part de ponent del terme és una plana essencialment urbana, dividida en dos vessants ben poc pronunciats, un cap al Ripoll i l’altre vers el Riu Sec Per l’interfluvi passa la carretera de Barcelona a Sabadell, fins ara eix…

Situació i presentació El terme de Viladecavalls, d’una extensió de 20,13 km 2 , és situat a l’W de la comarca del Vallès Occidental Confronta al N amb el municipi de Vacarisses per la serra de Coll Cardús turó de Can Ros, 628 m, el Mimó 623 m, el turó de les Guixeres 564 m a l’E amb el de Terrassa pel torrent del Salt i pel camí romeu o antic camí ral al S amb el d’Ullastrell, i a l’W, pel torrent de Sant Jaume, amb els d’Olesa de Montserrat i Abrera del Baix Llobregat Solquen el terme la riera de Gaià i el torrent del Salt, situats a llevant, i el torrent de Sant Jaume, que forma el límit…

Hi ha les ruïnes d’un gran pou de neu És esmentat ja el 862 Segons un procés del 1620, era lloc de reunió de bruixes El 1874 una partida de carlins hi donà mort a 110 liberals de la comarca de Vic una creu en recorda el fet

Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori adscrit— és…